Hasieran bazen Hitza

Hasieran bazen Hitza. Hitza Jainkoarekin zegoen eta Hitza Jainko zen.

Quan pensava que la meva col·lecció de bíblies no anava a créixer més, tornen els meus pares de l'últim viatge i em posen a les mans... una Bíblia en èuscara. Il·lusionat, ràpidament cerco l'inici de l'Evangeli segons Joan i, a la primera mirada, intueixo que el mot "Hitza", que sempre apareix amb majúscula, significa "Paraula"; no em costaria gens buscar un diccionari en línia i comprovar si l'he encertat, però aquest és un detall que no té la menor importància.

La meva inclinació per aquest llibre data de la tendra (i llunyana) edat de set anys, quan uns familiars em van regalar una magnífica versió infantil, amb uns dibuixos preciosos i una caligrafia (sí, caligrafia, no pas tipografia) exquisida. Després en van venir unes quantes més, ja passen de la vintena, en les llengües més diverses: les que he estudiat, les dels països on he viatjat i altres més exòtiques encara que m'han regalat els amics, sabedors d'aquesta meva dèria.

Allò que fins als quinze anys era reflex d'inquietuts espirituals, en fa uns quants més que continua com a passió literària. La mateixa que puc sentir davant dels poemes vèdics o del Kalevala. Perquè, fa milers d'anys, quan l'escriptura va néixer, ja existien reculls de poemes o d'històries que resumien, recollien, explicaven, la formació dels pobles i llurs tragèdies i misèries; i una de les primeres coses que va fer l'escriptura va ser recollir-les per sempre.

Després, però, d'alguna manera, l'escriptura va matar aquells processos de creació de la memòria i de la consciència dels pobles, i ja mai més no es van a produir obres com aquelles.

I açò em fa adonar-me, estúpid de mi, que no sé si el poble basc ha deixat alguna narració, algun poema èpic que narre la seva història, els seus orígens, les seves migracions. Només puc suposar que no, perquè em fa l'efecte que històriadors i filòlegs encara no s'han posat d'acord sobre les arrels dels que, probablement, són el poble més antic d'Europa i la llengua més antiga d'Europa, i aquelles històries, entre metàfores i exageracions, sempre amaguen alguna pista. Una vegada més, m'hauré de conformar amb recitar la Bíblia en una llengua que no entenc.

----------------------------------------------------------

La citació de l'inici correspon a Jn 1,1. La imatge l'he rapinyada de foros.hispavista.com, i crec que ha estat prèviament rapinyada de l'adreça que figura en la foto (hi ha dies que semblo Sherlock Holmes :-P ); segons l'autor de l'entrada del fòrum, es tracta d'un capitell de Sant Joan de la Penya que representa una escena de l'Últim sopar, quan l'apòstol Joan pregunta a Jesús qui l'ha de trair i Jesús li ho indica empapusant Judes amb un troç de pa sucat amb brou.