29 d’abril 2008

Puebla Nueva del Rey Sancho

Mentre buscava algun material que em permetés il·lustrar l'època de la transició al meu grup de Literatura Catalana, 1r de BAT, m'he recordat d'una sèrie mítica que era de les poques que em deixaven veure de menut.

Al principi dels anys 70, TVE es feia la competència (hi havia la segona cadena) i l'almirall Carrero Blanco, mà dreta de Francisco Franco, va suggerir la idea d'una sèrie que expliqués els principis legislatius de la dictadura (las Leyes Fundamentales del Reino) d'una manera amena i que pogués connectar amb el públic. TVE, dirigida en aquella època per Adolfo Suàrez, es posa a treballar en el projecte i l'encarrega a un equip dirigit per Antonio Mercero. Així, el 1971 s'estrenava una sèrie que havia d'assolir una gran popularitat, tot i la càrrega de moral barata i d'adoctrinament polític: Crónicas de un pueblo (potser us resulte familiar perquè la van reposar allà pel 1997).

Perdut en la planura castellana, Puebla Nueva del Rey Sancho (Santorcaz en el món real) es va transformar en el poble més conegut de l'estat. Les forces vives (l'alcalde, el rector i el mestre --el cabo de la Guàrdia Civil hi tenia un paper molt més modest com a personatge--) dirigien els destins dels seus habitants amb mà bondadosa, però ferma. El mestre i l'alcalde, sobretot, ens donaven, en quasi tots els episodis, píndoles del Fuero de los Españoles que mostraven amb quina amabilitat es preocupava el govern pels ciutadans i que, a més, tots els espanyols tenien els mateixos drets.

Sovint apareixia l'amenaça del món exterior sota la figura del foraster: les noves idees, l'ambició de la ciutat... Però, cosa curiosa, no sempre era una figura negativa: en algun episodi representava algú que necessitava ajuda i que els habitants del poble, amb la generositat pròpia del poble espanyol, li la oferia sense demanar ni esperar res a canvi.

No faltava el petit punt d'humor, representat, ara, per les entremaliadures dels nens del poble, adés, per la simplicitat dels aborígens.

Per a nosaltres, però, serà un bon punt de partida (això espere) per explicar el tardofranquisme als joves que no el van viure. I per somriure una mica.

Regals

No ets conscient dels regals ni la joia de què m'has fet present. O potser sí: mai no ho sabré. Els impossibles són l'única cosa que justifiquen la vida.

25 d’abril 2008

Ja tenim l'Ubuntu 8.04

Quiet, Tux,quiet! Aquesta volta em toca a mi explicar-ho!
Si, corre, surt a jugar a la terrassa. Però posat el paracaigudes, fes el favor!

Aix, aquest Tux em té preocupat: des que va veure el vídeo de l'altre dia, no fa més que sortir a la terrassa a fer carreretes i pegar botets i moure les ales. Sort que l'he convençut d'usar el paracaigudes, que si no...

Doncs, sí, criatures i criaturos: ahir va sortir, puntual com cada sis mesos, la nova versió d'Ubuntu. Bé, les noves versions, perquè també es van publicar les corresponents a Kubuntu (més estètica i una mica més familiar per als que acaben de sortir de la finestra), la Xubuntu (més lleugera, per a ordinadors amb menys recursos) i la Edubuntu (que ha deixat de ser una distribució autònoma i s'ha transformat en un recull de programes educatius que s'han d'instal·lar sobre qualsevol de les altres).
El ubuntaires ja estem treballant per produir les versions catalanitzades (ço és, les que portaran instal·lats tot el sistema i tots els programes en català, començant pel mateix programa instal·lador) i em pense que ja n'hi ha alguna disponible al servidor de Caliu. De tota manera, si voleu més informació, demà serem a Caldes de Montbui (i és Montbuï? ho he vist escrit de les dues formes) tot el dia realitzant una Install Party i una presentació "de la falla".

Hi esteu convidats.

23 d’abril 2008

Diada del Llibre

Els dracs vigilen fabulosos tresors: llibres i roses. Feliç diada.

20 d’abril 2008

L'aventura del pingüí s'anomena llibertat

Hola hola hola! Ja estic ací en aquesta vesprada de pluja que el Giorgio està gaudint en directe en la terrassa: l'he enganyat amb un martini i allí que l'he deixat tancadet: hi hi hi hi! Que què havia fet el Giorgio per merèixer aquest tractament? No, si no havia res encara, però s'ho estava rumiant: com que la setmana que ve sortirà la nova versió d'Ubuntu, volia amollar-vos un altre discurs de bits i bots i paraulotes esdrúixoles. Aaaaah! però jo li he deixat un martini en la terrassa i ell s'ha empassat l'esquer amb ham i tot! Que sí, que molt bé, que això de la nova Ubuntu està molt bé i jo n'estic ben content. Però, la millor manera d'explicar el que realment significa només la coneixem nosaltres, els pingüins: mireu que ben explicat!!!! (A veure si em trobeu entre els meus germanets...)

18 d’abril 2008

Blogger em fa la punyeta

No sé quina n'és la causa, però el cas és que, des de fa algun temps, quan vull fer un comentari en algun blog de Blogger, després d'haver escrit el que fos i quan intente deixar-lo, en respon açò: Error de Blogger Us ha passat alguna volta? Ahir no vaig poder deixar-vos cap comentari, i, avui, de moment, tampoc.

Enviat amb el navegador Flock

16 d’abril 2008

Estrès

Avui, dimarts, m'he reincorporat a la feina després d'una llicencia per qüestions personals. El cas és que, per fer front a l'estrès que m'espera (coses dels treballs perillosos i arriscats com el meu), açò és el que m'ha receptat el metge. Medicació contra l'estrès Jo, és clar, sóc molt obedient i ja me n'he pres una bona dosi.
Enviat amb el navegador Flock

12 d’abril 2008

Juny, poema contra la intolerància

(Llegit a Amics de Joan Valls i copiaferrat per motius evidents.)

Des del passat dia 25 de març el PEN Internacional va posar en marxa la campanya "Relleu del poema", per tal de protestar contra la falta de llibertat a la Xina de cara a la celebració dels propers Jocs Olímpics a Pequin. Prenent com a exemple la tradicional travessa de la flama olímpica, un poema ha anat viatjant virtualment, de país en país, podent-se llegir i escoltar, en la llengua de cada lloc per on passava.

Juny

Mai de la vida aconseguiré esquivar el "juny". Juny: se m'hi va morir el cor i se m'hi va morir el poema, també l'estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell i revela l'abast veritable de la ferida. Juny: el peix se'n va del mar de sang, neda cap a un altre lloc on hivernar. Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d'arribar a mans dels morts.

El poema de Shi Tao, que rememora els tràgics fets de la matança de Tiananmen ha estat traduït a més de 60 llengües. Als Països Catalans el poema arribarà el proper dia 12 d'abril, a partir d'aquell dia, el poema de Shi Tao també podrà escoltar-se i llegir-se en català. Aprofitant l'estada a la ciutat de Barcelona de l'escriptor argelí Salem Zenia, acollit dins el programa de l'ICORN, també podrà llegir-se i sentir en la llengua amazig.

Ens afegim així a la iniciativa del PEN Internacional

08 d’abril 2008

Richard M. Stallman: un nou Ramon Llull?

Ehem ehem... Em pense que més d'u es va quedar a quadres amb la interpretació que va fer el Tux sobre Richard M. Stallman; ara que he tingut l'ocasió d'assistir a la seua conferència, intentaré fer-vos-en una descripció una mica més "estàndard" i comprensible.
Si vau tindre la paciència o la curiositat de veure els vídeos de YouTube, probablement arribareu a la conclusió que aquest senyor està com un llum. Bé, aquest és un detall sense importància. El fet important és que aquest senyor, allà per l'any 1983 (on estàveu, eh?, l'any 83?) va tindre la clarividència de comprendre què era el que les grans companyies informàtiques estaven fent i quines n'havien de ser, si ningú no hi posava remei, les conseqüències. Potser la proximitat del 1984 va fer recapacitar RMS (és com li agrada que li diguen en el "mundillo"); el cas és que va preveure que, per aquest camí, les multinacionals que dominaven aquestes tecnologies acabarien, en pocs anys, per dominar també cada aspecte de la nostra vida. I sembla que no s'hi va equivocar.

Amb el convenciment que ningú no ho faria per ell, va abandonar la seua feina (era un dels informàtics del Laboratori d'Intel·ligència Artificial del MIT) i es va dedicar en cos i ànima a dos grans tasques:
  1. crear un sistema operatiu lliure complet, i
  2. convèncer com més gent millor, no només a usar-lo, sinó a ajudar-li a crear-lo.
Ehem... un sistema operatiu complet... Algú de vosaltres sap com li funcionaria si esborrés el Windows? Bé, doncs un sistema operatiu complet és que hauríeu de programar si l'esborrareu (no "com s'utilitza") el Windows? Algú de vosaltres sabria com construir una cosa similar (similar només pel fet que control·la l'ordinador, no perquè se li assemble en res més)? Sí, efectivament, no és una tasca per a un home sol: d'ací la necessitat del segon objectiu.
La història de com va definir les quatre llibertats del programari, de com va fundar la Free Software Fundation i de com, amb la col·laboració desinteresada (en la major part dels casos) de moltíssima gent va arribar a bastir el que avui coneixem com a GNU/Linux (llegiu "nyu amb línux") és llarga i apassionant, però la podeu trobar molt ben comptada en molts llocs de la xarxa si el tema us interessa. També, si voleu, podeu llegir en aquest post de Pau, a SomGNU, un resum de la conferència que va donar durant el cap de setmana en un IES: si fa no fa, sempre diu el mateix, i m'estalviarà haver de fer-ne un altre.

En realitat, el que jo volia comentar és algunes curioses coincidència que trobe entre aquest personatge i un altre que em resulta igualment interessant: el nostre Ramon Llull. Una llista?


  • Tots dos van viure una vida relativament normal, segons les pautes de les societats respectives, fins a un cert moment en què, per una sèrie d'experiències, obren els ulls i passen a contemplar el món d'una altra manera (o pateixen una revelació: és el mateix, amb uns altres mots).
  • A partir d'aquest moment, tots dos es plantegen una feina titànica, una missió, que, en tots dos casos, comporta:
    • l'assumpció d'una base moral o ètica (el principis del programari lliure, per a RMS; la moral catòlica, per a RL);
    • la creació d'una obra que supera la capacitat humana normal (un sistema operatiu complet, per a RMS; el millor llibre en ordre a convertir infidels, per a RL);
    • la adhesió al seu projecte per part de tota la humanitat.
  • Tots dos van abandonar la vida que duien fins a aquell moment (programador, cavaller) per tal de dedicar-se en cos i ànima a la missió que s'havien plantejat.
  • Tots dos van haver d'estudiar molt per preparar-se (la vida de l'informàtic consisteix a estudiar, constantment, la manera de resoldre problemes; RL va estudiar teologia, filosofia, història, medicina, dret...).
  • Tots dos van estudiar idiomes per propagar la seues idees (crec que, a més del castellà, RMS parla francès i alguna cosa més; RL va estudiar, que en tinguem constància, occità, àrab i llatí).
  • Mentre construïen les obres respectives, tots dos van crear moltes obres menors o parcials (RMS va programar editors de text, compiladors, depuradors; a RL se li reconeixen més 250 obres, entre novel·les, poemes, teològiques, pedagògiques...).
  • Tots dos van viatjar molt més, moltíssim més, del que era habitual en la seua època.
  • Tots dos es van entrevistar amb tants governants i líders de tota mena com van poder per tal d'intentar atraure'ls a la seua causa (RMS ha parlat amb governadors i caps d'estat --no, amb Bush, no--; RL va ser el malson constant de més d'un Papa de Roma i de més de quatre reis i emperadors).
  • Tots dos van reunir un petit grup de seguidors. [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
  • Tots dos van ser titllats d'excèntrics pels poders fàctics de llurs respectives societats (RMS ha estat "acusat", al seu país, de ser comunista; RL va estar a punt de ser declarat heretge). [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
  • Tots dos eren (bé, l'RMS encara ho és!) vehements, cabuts i inflexibles amb les pròpies conviccions, cosa que els feia guanyar moltes antipaties.
  • Tots dos escrivien cançons amb intenció propagandística (de l'RMS, conec la versió del Guantanamera i la cançó del Programari Lliure, una mena d'himne; RL, com a bon cavaller, era trobador, va deixar de compondre cançons a les dames que es volia "treballar" i va passar a dedicar-les a la verge Maria).
  • Tots dos feien (a l'RMS el vaig veure en directe: quin xou!) broma sobre la pròpia figura com a mesura publicitària (RMS com a Sant IGNUci, no us perdeu el vídeo que us va penjar el Tux en l'anterior post; RL feia aparèixer un personatge anomenat Ramon lo Foll en les seues obres).
Per si tot això fos poca cosa, són molts els estudiosos que veuen en els sistemes combinatoris de l'Art d'Atrobar Veritat de Ramon Llull el primer precedent de l'Art combinatòria de Leibniz que, al seu torn, està en la base dels treballs matemàtics de George Boole, sense el quals la informàtica dels nostres dies no seria el que és.



Els qui coneixeu la vida de Ramon Llull haureu observat, potser, una parell de diferències: mentre que el beat aspirava a morir màrtir (i sembla que ho va aconseguir), RMS aspira a crear un sistema operatiu lliure o morir en l'intent... però morir de vell! L'altre detall detall és que, després de la il·luminació de Randa, la vida del mallorquí va passar a ser molt més trepidant i aventurera que la d'Indiana Jones; pel que fa a RMS, no tinc informació sobre aquest aspecte.

Ehem ehem... que no, que diu el Tux que la meua visió de l'RMS tampoc no és gaire estàndard.

Bé, és el que passa amb les persones que no ho són gens, d'estàndards. De tota manera, si voleu conèixer una mica el seu pensament, us podeu descarregar el seu llibre Programari lliure per a una societat lliure: es tracta d'una recopilació d'articles i de conferències, de manera que es presta molt per a la lectura fragmentària. Tranquils!, que no parla gaire sobre informàtica; en realitat, és una mena d'assaig filosòfic.


Powered by ScribeFire.

03 d’abril 2008

La setmana dels pingüins a la UAB!!!!

Hola hola hola!
Ja estic ací una altra vegada amb notícies fresques com la sardineta fresca! La setmana que ve se celebra la Setmana del Pingüí a la UAB: FESTA, FESTA, FESTA!!!!


Hi haurà moltes festes, pinyates, pallassos, música, discoteca, concursos de menjar bunyols, i em pense que també hi haurà una calçotada, però això no ho tinc clar del tot. El Giorgio i jo anirem a un parell de festes, la primera i l'última: l'actuació inaugural i estel·lar a càrrec de Richard M. Stallman en persona, el dilluns 7, a les 10.30, i la Festa de Reproducció dels Pingüinets el dijous 10 per la vesprada (sííííííí, una orgia a la que tots i totes esteu convidades i convidats, sobretot les pingüinetes joves, atractives i amb ganes de marxaaaaaaa!).


Com? Que no sabeu qui és el Richard M. Stallman, també conegut com a RMS? Doncs és un artista polifacètic de talla mundiaaaaaal! Mireu, mireu, ací el teniu mostrant el seu talent com a cantautor interpretant una cançó protesta:



I ací el teniu interpretant una coreografia que va dissenyar ell mateix:



Però el seu fort són les performances, com ací:



Ho veieu? Ho veieu? Un artista amb tota la barbaaaaaaa!


Així que ja ho sabeu: la setmana que ve, a la festa dels pingüiiiiiiiiins!