24 de setembre 2008

OpenOffice.org i els fitxers docx

Un dels objectius de la versió 3.0 de l'OpenOffice.org, prevista per a aquesta tardor, és la compatibilitat amb els formats del Microsoft Office 2007 (la novíssima versió de la suite d'en Bill Gates, que no poden ser llegits per les versions anteriors del mateix programa, amb els consegüents problemes per als seus usuaris), entre els quals està el docx, el format dels documents de text.

Bé, doncs, per a la meva sorpresa, resulta que la versió actual de l'OpenOffice.org, la 2.4.1, ja pot obrir sense problemes els documents docx. Al menys, això vaig comprovar ahir, quan em va arribar un d'aquests (d'estructura molt senzilla, tot s'ha de dir, una simple carta) com a adjunt d'un correu.

Les capacitats del Programari Lliure continuen sorprenent-me.

Powered by ScribeFire.

21 de setembre 2008

57a fira del llibre d'ocasió antic i modern de Barcelona

Ahir, dissabte, després de passar a saludar i a donar ànims als amics de Caliu que s'havien atrinxerat a la plaça de Catalunya per donar a còneixer a tothom el Programari Lliure, em vaig anar a fer una incursió a la Fira del llibre d'ocasió.


Les fires del llibre antic, així com les llibreries de vell, representen la conjunció perfecta entre el plaer de la lectura i l'aventura de fer descobriments apassionants; podem sortir-ne sense haver trobat res d'interessant, o amb la sensació que hagués estat millor anar-hi amb una motxilla ben robusta. En aquesta ocasió, i sense haver esgotat el terreny, vaig fer tres troballes que em van omplir de joia; per ordre d'aparició, són les següents:

BOHIGAS, Pere (curador). Tractats de cavalleria. Barcelona: Barcino (Els nostres clàssics, 57), 1947.
Es tracta d'un volum en dotzau (d'aquells petits, de butxaca) amb els fulls sense tallar, i que conté, com es pot deduir del nom, cinc obres breus que es podrien classificar, amb una mica de bona voluntat, com a tractats de cavalleria (el concepte "tractat", a l'edat mitjana, és una mica divers del nostre):
  • Guillem de Vàroich, atribuït per alguns estudiosos a Joanot Martorell i que hauria estat l'embrió de la primera part del Tirant;
  • De batalla, una exposició del procediment que calia seguir en el duel judicial;
  • Tractat de cavalleria de Pere III, qui, en realitat, només n'hauria ordenat la traducció (d'un capítol de la Segona Partida d'Alfons X de Castella) i n'hauria redactat (o dictat, o inspirat) el pròlec;
  • Sumari de batalla a ultrança, de Pere Joan Ferrer, que s'assemblaria, pel contingut, al De batalla, però que no estaria tan interessat com aquell en els aspectes judicials del duel, sinó en el fet d'armes en si mateix; i, finalment,
  • Lo cavaller, de Ponç de Menaguerra, que se centraria en els aspectes "esportius" i "espectaculars" dels tornejos (ço és, com a espectacle de masses amb motiu d'alguna festivitat o ocasió especial).
Tot un viatge a l'edat mitjana per només 5 €.

AGUILÓ Y FUSTER, Marian (editor). Recull d'exemplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes ordenades per A-B-C, tretes d'un manufcrit en pergami del començament del fegle XV, ara per primera volta eftampades. Barcelona: Estampes de Celestí Verdaguer i Fidel Giró, 1881.
Dos llibres enquadernats en un sol volum, en un estat de conservació admirable que justifica, com si no fos suficient amb el contingut, els 50 € que em va costar.
A l'edat mitjana, circulaven col·leccions de petits contes exemplars que els rectors empraven per il·lustrar, en els sermons, les virtuts que volien elogiar o el vicis que volien erradicar. Però no faltaven autors laics, famosos com Boccaccio o anònims com els autors dels fabliaus que, amb un petit gir narratiu, els convertien en històries divertides o picants. Així, és fàcil trobar en el Decameró contes que van ser usats de forma molt diferent pel pare Vicent Ferrer en els seus sermons.

FROMM, Erich. La por a la llibertat. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 45). 1979, 6a ed.
La idea que reflecteix el títol em ronda pel cap d'ençà que, farà poc menys de tres anys, em vaig passar al Programari Lliure: el que més m'ha colpit en aquest temps és la reacció de por, d'autèntica por, de moltes persones en sentir l'adjectiu "lliure" en aquest context. He meditat molt sobre aquest fenòmen (com pot haver gent que prefereixi no tenir el control del propi ordinador? com pot haver gent que es refii més dels criteris mercantilistes d'una societat anònima i llunyana que no pas d'una comunitat d'usuaris —com ells mateixos— que treballa i comparteix coneixements de manera desinteresada i altruïsta? com pot haver gent que prefereixi pagar per —o obtenir il·legament— programari quan, de manera gratuïta i legal, prodrien obtenir programes que els farien el mateix servei? com pot haver gent disposada a pagar per programes que no estan en la seva pròpia llengua quan, de bades, en podrien obtenir que sí que ho estan?); però no he arribat molt més enllà de la certificació d'aquesta por en molts àmbits de la vida (treure's el carnet de conduir, encetar una nova relació de parella, tenir un fill, anar a la universitat, viatjar, canviar de feina...), de manera que el títol em va atreure com un imant.
En realitat, aquest llibre va ser publicat el 1941, quan les ordes feixistes havien sumit Europa en una guerra total i quan l'estat Espanyol començava el que seria una llarga dictadura, i aquests eren els esdeveniments que tracta d'explicar. Tanmateix, sempre es tracta del mateix fenòmen: la por a la llibertat, un fenòmen individual però de conseqüències socials. Les primeres pàgines m'han semblat molt interessants, potser us n'oferiré un tast més endavant.
3 € em van semblar una inversió ridícula, si amb això aconseguia esbrinar res sobre aquest tema.

Fins al 5 d'octubre teniu (tenim) temps de visitar-la i revisitar-la.







Powered by ScribeFire.

18 de setembre 2008

Dia del Programari Lliure !!!!

Hola, hola, hola! Ja feia temps que no em deixava caure per ací, i és que els pingüins, com que vivim al pol sud, portem el calendari a l'inrevés i fem les vacances quan tothom treballa, però jo, que porte tant de temps per ací, m'estic acostumant a les vacances de l'hemisferi nord i, al final, faig les del nord i les del sud, i és clar, doncs, aleshores... bé, vosaltres ja m'enteneu!

Total, que, com que el Giorgio va de cap amb les seues cosetes de la feina i tardarà en poder escriure res, aprofite per recordar-vos que el proper dissabte, 20 de setembre, se celebra el dia internacional del Programari Lliure: el dia dels programes que podeu compartir lliurement, o modificar-los, sense haver de retre comptes a ningú. Si voleu alliberar el vostre ordinador i que deixe de ser un esclau de les multinacionals, aprofiteu l'ocasió: aquest dissabte, trobareu una bona colla de bitaires rebels a la Plaça de Catalunya, cantonada amb Bergara. I jo estaré per allà fent gresca!

Us copiaferro el comunitat de premsa que, en nom de Caliu, ha redactat Rafael Carreres. Visca el programari lliure! Visquen els pingüins!


Comunicat de premsa


El proper dissabte 20 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la Llibertat del Programari.

A Barcelona, com l'any passat, se celebra a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cantonada amb el carrer de Bergara, davant de la porta de l'Fnac, d'11 a 19 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran informació sobre el programari lliure i respondran dubtes.

El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L'objectiu d'aquesta celebració anual és d'educar el públic general sobre els beneficis d'usar Programari Lliure d'alta qualitat en l'educació, el govern, a casa, i a les empreses, és a dir, arreu!

Heu tingut mai una petada del programari del vostre ordinador, pèrdua de dades o heu tingut un virus? Imagineu que després d'uns pocs anys, la tesi que tant de temps us va portar de fer no fos llegible, o que els vostres vídeos familiars no es puguin veure. Si us queixeu a l'empresa de programari, us diran que us gasteu encara més diners en una 'actualització', que només resulta ser més lenta i amb més defectes que l'anterior versió. Fins i tot un nou reproductor de música, només per a trobar que refusa la música que abans podíeu escoltar en el reproductor antic? Malauradament, la majoria de gent viu en aquest món avui.

El Dia de la Llibertat del Programari existeix per a mostrar el públic en general que hi ha una manera de sortir d'aquest cercle viciós. Mitjançant l'ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Cada persona té la llibertat de participar i d'usar el programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o MacOS usant-hi programes lliures.

El Programari Lliure es defineix per les següents llibertats:

0.- La llibertat d'utilitzar el programari per a qualsevol ús.

1.- La llibertat d'estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.

2.- La llibertat de redistribuir les còpies.

3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.

Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l'era de la informació.

Enllaços:

* Dia de la llibertat del Programari (Software Freedom Day):
http://SoftwareFreedomDay.org

* Pàgina de l'equip català:
http://softwarefreedomday.org/teams/Europe/Catalonia

* Wiki del Dia de la Llibertat del Programari a Barcelona:
http://dlp.caliu.cat

* Fotos de 2005:
http://album.caliu.cat/main.php?g2_view=core.ShowItem&g2_itemId=119

* Fotos de 2006: http://www.flickr.com/photos/alexm/sets/72157594296265922/

* Fotos de 2007: http://flickr.com/photos/alexm/sets/72157602040518843/

* Caliu, Associació d'Usuaris de GNU/Linux en Llengua Catalana:
http://caliu.cat




Powered by ScribeFire.

16 de setembre 2008

No vull fer un post laboral

De manera que haureu d'esperar a un altre dia. Paciència.

REEDICIÓ

Pocs minuts després...

Puix, senyors... això era i no era... fa molts, molts anys, en una galàxia molt llunyana... una cunselleria d'educància on, per resoldre el greu problema del fracàs educatiu, van emetre una ordre adreçada a totes les matèries de llengua que s'impartien (ensenyar, feia anys que ningú no ensenyava res) al batxillerat, que deia que, només per parlar, es puntuava el 25% de la nota, i només per escriure, es puntuava un altre 25%. Una història de ciència ficció?

13.8.1 Criteris generals - Batxillerat
"... En el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, l’expressió oral ha de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria. Es potenciarà també la producció de textos creatius de tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.) i l’avaluació d’aquests escrits haurà de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria d’aquest àmbit. Aquesta avaluació la farà el professorat de llengües d'acord amb les observacions pròpies i amb les valoracions que li transmeti el professorat de les altres matèries. El centre haurà d'incloure en el seu projecte educatiu les directrius de treball de l’expressió oral i escrita per al conjunt de les matèries de batxillerat ..."

Més que de ciència ficció, jo parlaria de renaixement del surrealisme, o de la literatura de terror.

Powered by ScribeFire.

11 de setembre 2008

La pàgina web (no oficial) del Parlament Europeu en català

Acabo de rebre un correu recordatori de la situació de la pagina web en català del Parlament Europeu. Es tracta d'una traducció no oficial que supleix l'oblit (per dir-ho d'una manera civilitzada) a què ens sotmet el parlament, i que ara, sota l'acusació de plagi, volen eliminar de la xarxa; o eliminar-nos d'Europa, no ho sé. Com no m'entusiasma això de reenviar, prefereixo reproduir-la tot seguit, amb l'enllaç a la pàgina en perill d'extinció. "Cal que entreu a la pàgina web del parlament europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenviar el correu. Si la visitem molta gent no eliminaran la versió catalana! Web del Parlament Europeu. www.europarl.cat Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu."

04 de setembre 2008

Silent Runnig

Rodada en 1972, aquesta pel·lícula de Douglas Trumbull descriu un futur on la vida vegetal ha desparegut de la Terra i es manté només en tres grans naus en òrbita a prop de Saturn. Freeman Lowell és el botànic que té cura de les quatre grans cúpules-bosc a bord de la Valley Forge; són ja vuit anys que hi treballa, mentre que els altres tres tripulants hi porten sis mesos i esperen tornar a casa sis mesos més tard.

Les primeres escenes ens mostren els enfrontaments entre Lowell, l'únic que sembla ser conscient de la importància d'aquelles noves arques de Noé, i els seus companys, que se'n foten (d'ell i del projecte de conservació vegetal) i, amb un comportament infantil i irresponsable, no pensen més que en jugar amb l'equipament de la nau mentre hi estan confinats.

La situació es trenca quan reben l'ordre d'abandonar el projecte, destruir les cúpules i retornar les naus al servei comercial. Mentre els seus companys celebren amb alegria la fi de la missió, Lowen es nega a acceptar un destí absurd ordit per l'estupidesa humana, decisió que el portarà a una situació sense sortida, fregant —també ell, però per altres motius—, la bogeria.






Entre els efectes especials, bastant naïf, cal destacar els tres petits robots que van servir d'inspiració per al mític R2D2.

Powered by ScribeFire.

01 de setembre 2008

Bon any a tothom i a totadon!