tag:blogger.com,1999:blog-283978542024-03-13T23:33:47.310+01:00Anotacions al margeCom voleu que em prengui seriosament quelcom de tan efímer i fal·laç com ho és la vida? Deixeu-me pujar a l'escenari i representar mil personatges diferents:
així, al menys, em pensaré haver viscut mil vides;falses i breus, si voleu, però mil, i no pas una de sola. No hauré fet mal a ningú, crec; només m'hauré
enganyat a mi mateix —o no. De tota manera, no som també, tots nosaltres, personatges?Unknownnoreply@blogger.comBlogger156125tag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-51859588403291565322009-01-22T19:49:00.002+01:002009-01-26T18:44:05.872+01:00Per què he llegit el discurs d'investidura d'Obama...<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>... si, en realitat, ja n'estava tip. Sí, és clar, després de més d'un any amb Obama fins en la sopa, milers, milions de persones d'aquest planeta ja en teníem prou i no hem volgut assistir (o <em>teleassistir</em>) a la cerimònia d'investidura del nou emperador del món. Reconec, això sí, la importància històrica del fet, i més encara en aquesta ocasió, amb el primer negre (això d'<em>afroamericà</em> no és precís: estrictament parlant, un fill de magrebins nascut a Amèrica o nacionalitzat americà també és un afroamericà, però no és això el que es vol expressar amb aquell mot) que arriba a aquest importantíssim càrrec. De manera que havia decidit deixar-ho passar.<br/><br/>Però, vet aquí que l'altra tarda vaig haver de fer fora de classe un noi entremaliat que, amb les seves pallassades, interrompia la classe continuament (a raó de vint alumnes per aula, un minut perdut de classe són, en realitat, vint minuts que se'n van en orris). Com és habitual en mi, el vaig enviar a la sala de professors amb un paper on demanava al professor de guardia que li fes copiar un article de premsa, qualsevol article.<br/><br/>Nota al marge. Hi haurà pedagogs que diran que això és un càstic absurd, ja que no ensenya res, sinó que més bé s'ensanya sobre els dits del pobre alumne. Doncs, no, no és així. En primer lloc, l'exercici de copiar un text és un exercici de concentració i d'atenció, cosa que va molt bé amb els alumnes entremaliats i amb ganes de fer gresca quan no toca. En segon lloc, tots els meus alumnes necessiten fer exercicis de cal·ligrafia (que, per culpa dels pedagogs progres, ara està molt mal vista). En tercer lloc, aprenen vocabulari nou, que bona falta els fa. En quart lloc, s'acostumen a interpretar oracions compostes, un altre punt feble generalitzat, i es familiaritzen amb textos no tan senzills com els tebeos que tenen per llibres de text. I, finalment, és un càstic perquè l'alumne el viu com a càstic, cosa que ha fet que, avui, l'alumne en qüestió no hagi fet el pallasso (o ho hagi fet bastant menys) i no hagi interromput la classe, cosa que hagués anat en contra del dret dels seus companys a rebre la classe en les condicions que es mereixen.<br/><br/>El cas és que, avui, en entrar a l'aula, li he demanat l'article que havia copiat durant l'expulsió, i, oh sorpresa, em trobo que algun company meu, amb molt bon criteri, li havia fet copiar el discurs d'investidura d'Obama. De primer, he pensat "pobra criatura: d'entre tots els textos que li podien tocar, li han tocat les paraules d'un polític." I no és que jo els tingui una mania especial, però com que es guanyen la vida creant problemes per a les solucions que creuent tenir (i que, després, no funcionen) i dient una mentida darrere de l'altra, doncs, la veritat, m'he espantat una mica. Però, és clar, també tinc aquella mania lectora, de lector incontinent, del que troba un paper per terra i l'agafa per llegir-lo, així que, la veritat, no m'hi pogut estar i, sí, us ho confesso, me l'he llegit.<br/><br/>Bé, l'alumne no havia tingut temps de copiar-lo senser (o potser sí, però, lògicament, no ho haurà intentat), però el fragment que tenia entre les mans m'ha semblat molt interessant. No, no dic que m'hagi agradat ni que m'hagi omplert el cor d'esperança en la humanitat (potser ja estic massa gran per a certes alegries, no ho sé); però m'ha divertit estudiar-ne els recursos retòrics, els jocs de significat, el missatges que es vol donar la impressió d'haver dit (però que, en realitat, no hi són), les coses que sí que s'hi diuen (però procurant que sembli que no s'han dit), la crítica als adversaris prèviament lloats (i, ja de pas, disfressada d'autocrítica, que encara el fa quedar com a persona modesta i tot)...<br/><br/><br/>En realitat, crec que l'unica missió que els polítics (alguns polítics) acompleixen amb certa dignitat és la de donar un ús pràctic a la retòrica i a l'oratòria. En el millor dels casos. I, sincerament, l'autor dels discursos d'Obama és un gran escriptor, amb una gran tècnica (a quines coses ens hem de rebaixar, de vegades, els treballadors de la ploma, per pagar la hipoteca!).<br/></div><br/><br/><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-51384194168161049492009-01-20T16:29:00.001+01:002009-01-20T18:07:42.916+01:00Jose Martinez Hernandez [sic]<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>Una vegada més, en mostrar als meus alumnes els exàmens corregits —petita tragèdia grega en dos actes amb vessament de sang a mansalva—, s'ha tornat a plantejar el problema (problema?) dels noms propis i les normes d'ortografia.<br/>I és que no els entra en el cap que llurs noms i cognoms no són propietat seva, no els posseeixen com a propietat intel·lectual, posem per cas; no els entra en el cap que no en poden fer el que els doni la gana —com ara, escriure'ls en minúscules, o sense accents—; no els entra en el cap que el DNI no és norma gramatical, que el senyor funcionari que el va emplenar no era cap autoritat lingüística, i, sobretot, no els entra en el cap que els noms propis continuen sent mots d'una llengua o d'una altra i que estan sotmesos a les mateixes normes ortogràfiques que qualsevol altre mot.<br/><br/><a href='http://imageshack.us'><img border='0' alt='Image Hosted by ImageShack.us' src='http://img513.imageshack.us/img513/7683/bartsimpsongeneratordw1.gif'/></a><br/><a href='http://g.imageshack.us/img513/bartsimpsongeneratordw1.gif/1/'><img border='0' src='http://img513.imageshack.us/img513/bartsimpsongeneratordw1.gif/1/w657.png'/></a><br/><br/>No sé què és el que els molesta més: que els hi descompti el doble de punts que per qualsevol altra falta, que els expliqui que porten tota la vida escrivint-lo malament, o que els diqui que una cosa és ser analfabet (no saber llegir i escriure, o no saber fer-ho bé) i una altra és ser analfabèstia (no voler escriure bé, i més encara el propi nom).<br/><br/><h4>[Reeditat] Una més. O algunes més...<br/></h4>Exercici de sinònims i antònims:<br/><ul><li>antònim d'<em>excepcional</em>: <strong>bulgar</strong> [sic]: pel que es veu, els pobres búlgars són d'allò més normalet;</li><li>sinònim d'<em>error</em>: <strong>herrada</strong> [sic]: és evident.<br/></li></ul><br/><br/><br/><br/><br/><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-91334282350015937622009-01-18T21:15:00.003+01:002009-01-18T21:32:39.170+01:00Cançó de bressol<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>Les cançons de bressol són moltes coses al mateix temps. Originàriament, una manera de tranquil·litzar els nadons i els nens més petits i ajudar-los a dormir; un expressió artística, a cavall entre la música i la poesia; una mostra de l'esperit d'un poble.<br/><br/>Tanmateix, també poden ser una arma en la guerra psicològica si, com ara mateix, el pare de la criatura s'entesta a cantar-la amb tota la força dels seus pulmons, desafinant més que un adolescent en època de canvi de veu. No només és impossible que el fill del meu veí s'adormi, sinó que estic plantejant-me seriosament baixar i arrencar-li les cordes vocals sense anestèsia. El seu fill m'ho agrairà.<br/><br/><br/><br/><a href='http://farm1.static.flickr.com/230/470284348_22385af17f.jpg?v=0' onblur='try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}'><img border='0' alt='' src='http://farm1.static.flickr.com/230/470284348_22385af17f.jpg?v=0' style='margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 500px; height: 375px;'/></a><br/><div style='text-align: center; font-family: arial; font-weight: bold;'><span style='font-size: 85%;'>Foto d'Urielo (<a href='http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en'>cc: by-nc-nd 2.0</a>)<br/></span></div><br/><br/>(L'entusiasme paternal hauria d'estar limitat per llei, com la velocitat dels cotxes en carretera.)<br/><br/><br/>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-37288329133644701652009-01-10T20:16:00.003+01:002009-01-10T21:05:35.018+01:00Configurant una targeta de vídeo SiS 771/671<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'><br/>M'he passat dos dies barallant-me amb ella, de manera que ho penjo aquí perquè no se m'oblidi i per si pot ser d'ajut a algun company.<br/><br/>En la fàbrica, al meu departament, ens han regalat un portàtil <a href='http://www.linuxbutikken.no/PartDetail.php?q=p:1753788;pl:1'>Fujitsu Siemens Esprimo Mobile V5535</a>:; he aconseguit convèncer els companys per fer-hi una instal·lació dual, Windows-Ubuntu (no, no m'he encarregat de la primera, és clar). Si en teniu ocasió, no el compreu, perquè el fabricant no proporciona controladors Linux ni per a la targeta de vídeo ni per a la de xarxa sense fils, de manera que, enlloc de la resolució de pantalla de 1280x800 que ofereix sota Windows, us quedareu amb només 800x600, i tampoc no podreu fer anar el wifi.<br/><br/>Després de dos dies de dura batalla, he aconseguit solucionar el tema de la resolució de pantalla (gràcies a <a href='http://wiki.ubuntuforums.org/showpost.php?p=6103534&postcount=11'>Somnus07</a>); només calia copiar les següents línies:<br/><span style='font-family: courier new;'/><blockquote><font face='sans-serif'><span style='font-family: courier new;'/><code>HorizSync 30-107<br/>VertRefresh 50-185</code><span style='font-family: courier new;'/></font></blockquote>al fitxer <span style='font-family: courier new;'><code>/etc/X11/xorg.conf</code></span>, dins de l'apartat <code>Section "Monitor"</code>. A continuació, he reiniciat el servidor de les X i m'he endut una gran alegria en obtenir la superxulimegaguai resolució panoràmica de què parlava al principi. Buf.<br/><br/>Ara només em falta fer anar el wifi. Però així ho deixaré per a més endavant, ara tinc massa feina.<br/></div>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-48696246375118956612009-01-09T01:53:00.002+01:002009-01-09T02:12:37.265+01:00La crueltat de la bellesa<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>No, no estic pensant en la bellesa de què ens parlen els cànons clàssics o la moda actual. De fet, no crec que <em>bellesa</em> sigui la paraula encertada, en aquest cas. Seria més precís dir <em>màgia</em>, o <em>meravella</em>, o <em>misteri</em>, o qualsevol d'aquells mots que emprem quan no trobem el mot adient.<br/><br/>I tampoc no és just, ho reconec, dir que aquesta màgia o meravella o misteri sigui cruel, perquè no és culpa seva aparèixer en el context de la impossibilitat més absoluta: no podem encolomar a ningú la responsabilitat de les circumstàncies de la vida.<br/><br/>En realitat, la injustícia, la crueltat, la monstruositat, radica en el fet que, sense aquesta condició d'impossible, probablement (molt probablement), no s'hagués manifestat aquell misteri. I en el fet que, tot i que ningú no és responsable d'aquestes circumstàncies tan indesitjables, jo he de continuar responsabilitzant-me dels meus actes; cosa que em condemna a no actuar i a haver de buscar, una vegada més, la manera de sobreviure a la tristesa.<br/></div><br/><br/><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-73481414754995823892008-12-15T16:40:00.002+01:002008-12-27T09:59:20.883+01:00Jingle bells, jingle bells...<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><img style='max-width: 800px; float: left; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px; margin-right: 10px;' src='http://farm3.static.flickr.com/2396/2205198403_57a61c3809.jpg?v=0'/>Hola, hola, hola!<br/><div align='justify'>Doncs, sí, ja s'acosta el Nadal i ja fa setmanes que els Pares Noels i les nadalenques ens fan el cap com un tambor. Jo, per no ser menys, he començat una petita investigació sobre les variants de la lletra d'una famosa nadala que em va ensenyar el Giorgio l'altre dia; i, la veritat, n'he trobat un fum (fum, fum, fum!). Què us sembla si fem una petita votació a veure quina variant és la més popular? Au, vinga, allà anem (però, canteu tots, eeeeeeh?):<br/><br/><h4 align='justify'>Variació 1</h4>Tinc un pèl,<br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl al cul...<br/>un de llarg,<br/>un de curt<br/>i un de geperut!<br/>ei!<br/><br/><h4>Variació 2</h4>Tinc un pèl,<br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl al cul...<br/>un de gran,<br/>un petit<br/>i un de malparit!!!!<br/>ei!!!!<br/><br/><h4>Variació 3</h4>Tinc un pèl,<br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl al cul,<br/>que quan plou<br/>i fa sol<br/>es belluga sol!<br/>ei!<br/><br/><h4>Variació 4</h4>Tinc un pèl,<br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl al cul.<br/>"Jo en tinc dos,<br/>jo en tinc dos,<br/>que és un més que tu."<br/>ei!<br/><br/><h4>Variació 5</h4>Tinc tres pèls,<br/>tinc tres pèls,<br/>tinc tres pèls al cul:<br/>un de blanc,<br/>un de fosc<br/>i altre de colors.<br/>ei!<br/><br/><h4>Variació 6</h4>Tinc un pel,<br/>tinc un pel,<br/>tinc un pel al cul;<br/>em fa mal,<br/>em fa mal<br/>i no em puc rascar,<br/>ei!<br/><br/>Tinc un pel,<br/>tinc un pel,<br/>tinc un pel al cul,<br/>m'hi he rascat,<br/>m'hi he rascat,<br/>m'hi he fet molt de mal,<br/>ei!<br/><br/><br/><h4>Variació 7</h4>Tinc un pèl<br/>tinc un pèl<br/>tinc un pèl al cul,<br/>que està sol,<br/>que està trist,<br/>se me morirà,<br/>ei!<br/><br/>"Tens un pèl,<br/>tens un pèl,<br/>tens un pèl al cul;<br/>llava-te'l,<br/>renta-te'l<br/>i veuràs que bè,<br/>ei!"<br/><br/><h4>Variació 8</h4>Tinc un pèl<br/>tinc un pèl<br/>tinc un pèl al cul;<br/>rasca-me'l<br/>rasca-me'l.<br/>"Rasca-te-lo tu!"<br/>ei!<br/><br/><br/><br/><h4>Variació 9 (aportada per <a href='http://www.blogger.com/profile/14543994925231057514' target='_blank'>Kuratowsky</a>!)<br/></h4><br/>Tinc un pèl,<br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl al cul.<br/>"Jo en tinc dos,<br/>jo en tinc dos,<br/>un de negre i un de ros"<br/>ei!<br/><br/><br/>
<h4>Variació 10 (aportada per AlterEgo!)<br/></h4><br/><br/>Tinc un pèl,<br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl al cul.<br/>Que està sol<br/>i té fred<br/>i està malalt,<br/>ei!<br/><br/><br/><br/><h4>Variació 11 (aportada per <a href='http://ranitanoe.blogspot.com/' target='_blank'>rAnita nOe</a>!)<br/></h4><br/><br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl,<br/>tinc un pèl al cul.<br/>Rasca-me'l<br/>rasca-me'l<br/>i voràs quin gust!<br/><br/><br/><br/>Us han agradaaaaaat? Doncs, au, vinga, ara... a votaaaaaar! I si algú en coneix alguna versió diferent, ja tardeu a contar-nos-laaaaaa!<br/></div></div>Capità Tuxhttp://www.blogger.com/profile/02425143545970462881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-59824901046173168272008-12-08T12:56:00.001+01:002008-12-08T12:56:04.571+01:00Alt + Impr Pa + f<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><img src='http://farm3.static.flickr.com/2396/2205198403_57a61c3809.jpg?v=0' style='max-width: 800px; float: left; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px; margin-right: 10px;'/>Hola, hola, hola!<br/><div align='justify'><br/>Com que el Giorgio està molt enfeinat (o això diu ell: si veiéssiu la cara de sàdic que fa mentre va tatxant amb color roig els exàmens dels pobrets alumnes...), m'ha encarregat que us explique una coseta que ha descobert per casualitat.<br/><br/>En un sistema GNU/Linux, és molt poc freqüent haver de reiniciar: si es penja un programa, el pots "matar" amb una ordre "kill -9", "kill -15" o "killall", però poques vegades es penja tot el sistema.<br/>Molt de tant en tant, però, i només si es conjuminen un grapat de factors adversos (com ara la desconfiguració de la <em>swap</em>, una RAM molt escassa i uns quants programes devoradors de memòria), pot passar que ni el teclat ni el ratolí respoguen, i u no sap com solucionar-ho.<br/>En casos així, es pot <strong>reiniciar de manera segura</strong> amb una combinació de tecles anomenda <strong>SysRq</strong> (<em>System Resque</em>, o Rescat del sistema): mentre presionem, simultàniament i sense soltar-les, les tecles <strong>Alt</strong> i <strong>Impr Pa</strong>, teclegem la sèrie "<strong>reisub</strong>" (<strong>REI</strong>nicia't, <strong>S</strong>uper <strong>UB</strong>untu!).<br/><br/>Bé, doncs, furgant per <a href='http://informaticalibera.net/a2/a292.htm#almltitle525' target='_blank'>aquesta pàgina</a> d'un <a href='http://informaticalibera.net/a2/a2.htm' target='_blank'>supermegamakrohipermanual</a>, el Giorgio ha descobert la combinació SysRq "<strong>Alt + Impr Pa + f</strong>", que detecta quin és el programa que més memòria RAM està consumint i l'apaga, el mata, el desconnecta, l'envia a fer nonines, cosa que sol ser suficient perquè el sistema torne a respondre al ratolí i al teclat. Tan fàcil com això.<br/><br/><br/>Ah! En els portàtils, la tecla <strong>Impr Pa</strong> sol ser una de les tecles "<font color='blue'>blaves</font>", de manera que s'hi accedeix presionant simultàniament la tecla <font color='blue'><strong>FN</strong></font>; així, quedaria "<strong><font color='blue'>FN</font> + Alt + Impr Pa + f</strong>".<br/><br/><br/><br/></div></div>Capità Tuxhttp://www.blogger.com/profile/02425143545970462881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-1636053545593407182008-12-05T19:49:00.002+01:002008-12-05T22:22:24.381+01:00Políticament correcte<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>Sisplau! Sisplau!<br/>Hi ha algun polític correcte en la sala?<br/><br/>En el món?<br/><br/>En la galàxia?<br/><br/>En l'univers?<br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/>M'ho temia...<br/><br/><br/>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-76969957592878590372008-12-05T00:16:00.001+01:002008-12-05T00:16:27.120+01:00Absència<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>No m'agraden les absències.<br/><br/>No m'agraden les absències<br/> inesperades<br/>que prolonguen incerteses.<br/><br/>No m'agrada la teva absència<br/>(i això que gairebé no et conec).<br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/>No m'agraden les arquitectures que descansen sobre<br/>núvols de desconeixement i fantasia: la llei de la gravetat<br/>sol ser especialment cruel amb les meves il·lusions.<br/><br/><br/><br/></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-90382827096363535732008-12-03T23:40:00.001+01:002008-12-03T23:40:35.612+01:00Coses que s'han d'ignorar<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>No, avui no em posaré tràgic, no diré res sobre la necessitat d'ignorar la data i l'hora exacta de la pròpia mort per tal de viure una vida lliure (o menys condicionada) i sense més angúnies de les inexcusables; no parlaré de la necessitat d'ignorar el nombre de nadons que moren a cada instant per manca de medicines; ni de la necessitat d'ignorar els diners que ens furtaran els mateixos polítics que votarem a les properes eleccions com a condició imprescindible per anar a votar en la propera ocasió. No. Si em permeteu, seré una mica més egoista.<br/><br/>Qui sap per què s'ha enamorat? No és, el moment en què descobrim la causa exacta de l'enamorament, l'instant exacte en què deixem d'estar enamorats? Quan descobriu que allò que us va captivar eren uns ulls verds, o un gest gairebé imperceptible de la barbeta, o aquella manera entranyable de posar-se la bufanda abans de sortir al carrer, o aquell fonema fricatiu que acabava nasalitzat una volta de cada dues, o l'expressió de placidesa quan dormia, o aquella mania estranya de no sortir mai de casa sense tres bolígrafs a la butxaca (un d'ells sempre verd, el color de l'esperança), o aquell perfum que —després de buscar-lo per tot París— va resultar que provenia d'una parada del mercat dels dissabtes, o la cura amb què deixava els llibres al prestatge, o l'erotisme exuberant que manifestava a l'hora de cosir un botó, o aquell somriure amb què es convertia en una criatura de cinc anys, o la naturalitat amb que recitava —més que llegia— els contes de Borges, o la cerimònia amb què es pentinava cada matí, o la malícia amb que sabia mirar-te quan us trobàveu en públic, o qualsevol dels milers de milers de milers de coses que hom fa sense adonar-se i que poden originar en el proïsme una atracció desproporcionada respecte a la magnitud de la causa; no és, dic, quan descobrim aquella causa, que el sentiment es trenca en mil bocins, com un mirall, i ja no veiem aquell ésser meravellós com una unitat indubtable, sinó com un mosaic de peces inconnexes, un conjunt absurd, i l'encanteri s'esvaeix?<br/><br/>Així, sabent que saber és un perill, una condemna a mort per al sentiment, no és normal sentir-se trist per ser conscient d'haver-se enamorat d'una mirada?<br/><br/><br/>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-75024279240638938452008-11-28T00:51:00.001+01:002008-11-28T00:51:02.910+01:00Coses que s'han de fer sense pensar<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><br/><div align='justify'>De segur que tots us n'heu trobat. I no parlo de coses importants, com enamorar-se a primera vista o desenamorar-se a segona vista, sinó d'estupideses quotidianes: saludar amb un somriure la veïna que ens cau tan mal, llençar les escombraries entre les set i les nou del vespre, mirar a l'esquerra i a la dreta abans de creuar el carrer. Són coses que s'han de fer sense pensar, perquè toca fer-les, i ja està.<br/><br/>Aquesta setmana, jo n'he hagut de fer alguna. Votar que sí (de fet, ni tan sols es va votar: es va aprovar per aclamació, que és com anomenen ara el silenci indiferent) a un projecte de consciència ecològica; perquè l'ecologia està de moda, la consciència ecològica és políticament correcta i qualsevol proposta que inclogui l'adjectiu "verd" en el títol s'ha d'aprovar. Sense aturar-se a pensar-ho ni a llegir-lo. I, així, hem aprovat un text tan buit i tan ben intencionat, tan innocu i tan inofensiu, i tan inútil, que qualsevol polític de qualsevol partit hi hagués votat a favor. Amb la distància, em fa una mica de vergonya (molta, en realitat); però tinc un eximent: m'havia col·locat amb tranquimazim abans d'entrar al claustre, de manera no era del tot responsable dels meus actes ni de les meves omissions.<br/> <br/>En realitat, el que jo voldria, i el que solia intentar abans de convertir-me en un funcionari corrupte (si no és corrupció, ja m'explicareu què és això de fer creure als nens que es pot progressar en la vida sense fer cap esforç, i que tenen el mateix dret a una titulació l'estudiant responsable i treballador i l'alumne dropo i boicotejador), és ensenyar a fer sense pensar coses com, per exemple, pensar, reflexionar, dubtar de tot i analitzar les coses des de diversos punts de vista abans de prendre cap decisió; no creure que la terra és rodona perquè tothom ens ho diu: agafar l'avió i comprovar-ho. Això, és veritat, exigeix una quantitat immoderada de temps i d'energia, i, pel que es veu, el treball em furta l'una i l'altre.<br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/>Hauré de plantejar-me seriosament deixar de treballar. Si més no, per conservar aquella energia i aquell temps, i la poca ètica que encara em pugui quedar per alguna banda.<br/><br/></div></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-50754706716082495182008-11-22T13:21:00.001+01:002008-11-22T13:23:43.014+01:00Festa de pingüins a Amer!!!!<div align="justify"><img style="max-width: 800px; float: left; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px; margin-right: 10px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2396/2205198403_57a61c3809.jpg?v=0" /><p>Hola, hola, hola!</p><p>
Feia molt de temps que no envaïa l'iglú del Giorgio per contar-vos cosetes, però ara vinc per convidar-vos a una altra <a target="_blank" href="https://wiki.ubuntu.com/InstallIntr%C3%A8pid">festa de pingüins</a>: dissabte que ve, <strong>29 de novembre, al poble d'Amer, a prop de Girona,</strong> els pingüinets farem una superfesta que durarà tot el dia:</p><p>
- 10.30, benvinguda als pingüinets i als aprenents de pingüinet;<br />
- 11.00, inici del taller de fabricació d'iglús (que el Giorgio diu que això és instal·lació d'Ubuntu en els ordinadors que ens porteu, però jo sé que m'enteneu millor si dic "taller de fabricació d'iglús", a que sí? ah! i que durarà tot el dia);<br />
- 11.00, presentació sobre "La història dels pingüins i el seu pla per conquerir el món" (que Giorgio diu no-sé-què sobre la història d'Ubuntu i de GNU/Linux), a càrrec del Giorgio;<br />
- 12.00, presentació sobre "Els pingüins, els millors mestres del món", a càrrec de l'Orestes i del Pau, que en saben moooolt (i el Giorgio no para de donar la llanda i de dir-me coses sobre "Ubuntu al món de l'educació");<br />
- 13.00, la xarrada més interessant del dia: DINAROOOOOT!<br />
- 15.00, en Sergi ens paralarà sobre com no caure en xarxes ni paranys de pescadors de pingüins (en Giorgio es posa pesat i diu no-sé-què sobre "Xerrada sobre seguretat en xarxes locals");<br />
- 16.00, fins que ens tiren al carrer, jocs populars dels pingüins (i el Giorgio m'està dient que el Freevial és un joc de preguntes i que el Frets on fire és tocar la guitarra sense guitarra: com serà això de tocar la guitarra sense guitarra? ai, senyor, que en Giorgio no toca...).
</p><p>
Doncs, això, criaturetes i critaturets, que el Giorgio i jo us esperem a tots dissabte que ve, que ens ho passarem molt bé!
</p><p>
<a href="http://www.flickr.com/photos/93641878@N00/1793082163/" title="Ubuntaires en acció 4 di Giorgio Grappa, su Flickr"><img src="http://farm3.static.flickr.com/2377/1793082163_c23806ef00_o.jpg" width="640" height="480" alt="Ubuntaires en acció 4" /></a>
</p><p>
Ah! I que ens trobareu a Amer, plaça del Monestir, 5. Porteu-vos els portàtils, que per això es diuen portàtils, perquè es poden portaaaaar!
</p>
</div>Capità Tuxhttp://www.blogger.com/profile/02425143545970462881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-49213430472250251332008-11-20T17:16:00.006+01:002008-11-20T23:54:19.123+01:00Curset d'ofimàtica bàsica<div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><div align="justify"><p>Els qui em coneixen saben que sempre m'he definit com a estudiant, mai no m'han escoltat dir que sóc professor o blogaire o poeta: fent de professor és com pago les factures; escrivint blocs és com em diverteixo, i, pel que fa a la poesia, sempre m'he considerat un falsificador de versos, un emborronador de fulls pel simple plaer d'emborronar-los. L'estudi, en canvi, és la meva passió, gairebé la meva religió (sona pedant, ja ho sé: que hi farem? no és culpa meva que açò d'estudiar tingui mala premsa). Així, no és estrany que cada curs, si no hi ha imprevistos, m'apunti a un parell o tres de cursets. I, enguany, n'estic fent dos sobre informàtica i un altre de teatre.</p>
<p>
Quan em vaig apuntar al curset d'ofimàtica bàsica que imparteix un dels professors del meu centre, alguns companys em van mirar estranyats: què feia jo, un dels tres professors més friquibitàires de l'institut, apuntant-me a aquell curset? que no ho sabia ja tot sobre el Word i l'Excell? (ai, sí: el curset va sobre l'Office de Microsoft, quina pena...) Doncs, és evident que no. De fet, penso que s'ha de ser molt ruc per pensar que se sap tot sobre qualsevol tema, per petita i minúscula que sigui l'àrea de coneixement a què aquest es refereixi. Però, pel que es veu, el món va ple de gent que es pensa que ja ho sap tot sobre tot, i així anem.</p>
<p>
De moment, el nostre company ja m'ha ensenyat uns quants trucs, aplicacions pràctiques de coses que ja coneixia però que havia oblidat i d'algunes que no em sonaven de res, i només portem quatre tardes de classe. Però, sobretot, estic aprenent com preparar i plantejar un curset d'informàtica per a una colla dels alumnes més difícils que hom es pot trobar al davant: un grup de professors.</p>
<p>
Perquè, sí, és veritat, un grup d'adolescents amb les hormones rebotades i amb una necessitat bestial de manifestar la pròpia personalitat en formació pot arribar a ser esgotador; però no és comparable, ni de bon tros, a un grapat de professors que, cansats i destarotats d'haver d'aguantar alumnes adolescents durant tota la setmana, veuen la possibilitat de canviar de paper durant tres hores i convertir-se en alumnes: avions de paper creuen el "cel" de la classe cada vegada que el professor (que, no ho oblidem, és un company) ens dóna l'esquena; boletes de paper van a parar sobre els caps més aplicats; contínuament s'escolten veus de "profeeeee! la Mari Pili m'ha agafat el boliiiiii!", "profeeeeee! el Manel m'ha agafat el ratolííííí!"</p>
<p>
Tanmateix, el nostre professor-company no perd ni la paciència ni el rumb del temari i, amb uns apunts excel·lentment preparats, amb tot luxe de detalls i d'il·lustracions, aconsegueix ensenyar-nos a calcular les notes amb un full de càlcul que, oh miracle, ens mostrarà en <strong style="color: rgb(255, 0, 0);">vermell infernal</strong> els noms dels que suspenen i en <strong style="color: rgb(51, 102, 255);">blau celestial</strong> els d'aquells que obtenen excel·lent: mai no havia estudiat el tema del format condicional i em va fer molta il·lusió.</p>
<p>
A més a més (vull dir, a banda d'aprendre coses pràctiques i de relaxar-me una mica de la feina "normal"), aquest curset m'està servint per a moltes coses que no estaven en el guió:<br />
- observar quin és grau de formació informàtica dels meus companys;<br />
- observar quins són els punts d'interès dels meus companys en aquest àmbit;<br />
- fer propaganda subliminal, liminal i supraliminal del programari lliure (no només segueixo les classes amb l'OpenOffice, sinó amb la Xubuntu del meu Idèfix que, si més no per ser petitó i blanquet i boniquet, crida molt l'atenció entre el públic femení); i<br />
- fer una llista de les diferències entre l'Office de Microsoft i l'OpenOffice.org (no pensaríeu que <span style="font-weight:bold;">jo</span> m'havia passat al costat fosc, oi que no?), llista que, de moment, és ben ridícula (ja la publicaré quan acabarem el curset, per si algú té curiositat), però que pot acabar sent bastant útil.</p>
<p>
I, a més a més, quant em costaria un curset de trenta hores sobre ofimàtica en qualsevol acadèmia? Hi trobaria un professor que conegués tan bé les meves necessitats pràctiques i que organitzés el curset atenent a aquestes necessitats? I que no em renyés per llençar avions de paper? (Eps!, que quedi ben clar que jo no sóc dels que en llencen: és només una hipòtesi :-P .)</p>
<p>
Total, que m'ho passo pipa en les classes del JJ.</p></div></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-28258439576137409692008-11-18T17:55:00.001+01:002008-11-18T17:55:17.602+01:00Cansanci<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>Fa molt de temps que no escric res per aquí, i no és perquè no tingui res que contar, sinó perquè estic molt cansat: em passen massa coses. Un parell de cursets d'informàtica (de l'empresa) i un altre de teatre estan entre els factors que em lleven temps lliure; però també està la feina: aquest remaleït inici de curs que sembla no acabar mai.<br/>Per sort, encara estic explicant literatura medieval a les criatures de primer de batxillerat, i això té el seu puntet.<br/></div></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-73850749398177300052008-10-30T08:07:00.001+01:002008-10-30T08:07:19.403+01:00La cabra intrèpida<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>Bé, en realitat, em sembla que un íbex no és exactament una cabra, però aquesta és la traducció que s'ha popularitzat del nom original de la versió d'Ubuntu que surt avui: Intrepid Ibex.<br/><br/><div align='center'><a href='http://www.ubuntu.com/' target='_blank'><img src='http://luauf.com/wp-content/uploads/2008/06/intrepid_ibex-300x275.jpg' style='max-width: 800px;'/></a><br/></div><br/>Continuant amb la tradició de posar noms propis a les distribucions, i que aquestos noms estiguin formats per un adjectiu —sovint, original— i el nom d'un animalet, avui es publicarà (són les vuit passades i sembla que encara no...) la versió 8.10 d'Ubuntu. No sé si paga la pena explicar que el "8" està per 2008 i que el "10" vol dir octubre.<br/><br/>Jo encara trigaré uns dies a actualitzar-m'hi (coses de la feina), de manera que aprofitaré i esperaré a la sortida de les versions catalanitzades que, com és habitual, prepararan alguns dels companys de l'<a href='https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam' target='_blank'>Equip d'Ubuntaires en català</a> i que penjaran al <a href='ftp://ftp.caliu.cat/pub/distribucions/ubuntu-cat/' target='_blank'>servidor de Caliu</a>. No, no es tracta de "traduir" res, sinó crear un CD que ja inclourà els fitxers amb les traduccions al català, traduccions que ha anat fent la comunitat al llarg dels anys; així, si us instal·leu Ubuntu a partir d'un d'aquests CD, gaudireu d'un sistema operatiu en català amb tot de programes també en català, des del primer moment i sense haver de pagar res, ni pel sistema, ni pels programes ni per les traduccions.<br/><br/>He dit que encara trigaré a instal·lar-me'l, però ja he tingut l'ocasió de veure'l en acció sobre el portàtil de <a href='http://torndereplica.blogspot.com/' target='_blank'>Claudia</a> i Rafa. I, la veritat, la versió de l'escriptori Kde 4.1 és francament bonica, amb una estètica molt acurada; no ens va donar temps a comprovar el funcionament dels efectes tridimensionals, però, així i tot, l'efecte era molt agradable a la <em>vista</em> (ups! perdó: he dit una paraulota...).<br/><br/><br/>Si hagués de destacar una cosa, només una, de les meves experiències amb Ubuntu des de fa poc més de dos anys, crec que em quedaria amb el xou de les darreres dues setmanes: una invasió vírica als ordinadors de l'institut que es propaga via llapis USB i a la que els meus ordinadors són, naturalment, immunes; és divertit veure la cariua que posen alguns companys quan, des del meu <a href='http://anotacionsalmarge.wordpress.com/2008/07/02/idefix/' target='_blank'>Idéfix</a> els netejo els virus del llapis en un plis plas.<br/></div>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-40055577613904634752008-10-18T18:00:00.003+02:002008-10-18T18:03:36.217+02:00Animalades<div align="justify">I, així, arriba el moment que hom es decideix a fer una ullada enrere i recordar algunes <a target="_blank" href="http://seriealfa.com/tigre/tigre13/monteagudo.htm">animalades</a> de jovenesa i pouar-ne part de la força que —optimista que és u— hi pot trobar per fer, encara, algunes animalades més.<br/><br/>
Animalades noves, esperem. Animalades que ens permetran de retenir una part de la joventut que encara ens queda, com Dorian Gray, o com un vampir de tercera categoria.
</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-64296590434678196552008-10-16T19:23:00.001+02:002008-10-16T19:23:12.676+02:00Hi ha dies, alguns dies<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>Hi ha dies, alguns dies, que em piquen els dits: em vénen al cap mil imatges, mil mots, mil títols, algunes dotzenes de drames humans, qualque argument interessant.<br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/>Tanmateix, quan arribo a casa se m'obliden totes les idees i em quedo en blanc.<br/><br/><br/></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-83646384719559087172008-10-13T19:18:00.000+02:002008-10-13T19:18:00.285+02:00OpenOffice.org 3.0<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>Fa un parell de posts ho comentàvem: la versió 3.0 d'<a href='http://openoffice.org' target='_blank'>OpenOffice.org</a> estava al caure; bé, doncs segons acabo de llegir a <a href='http://www.lafarga.cat/node/1998' target='_blank'>LaFarga.cat</a>, la nova versió de la suite ofimàtica lliure ja ha estat alliberada.<br/>Això, però, no vol dir que estigui disponible: la web no és accessible en aquests moment, probablement per una sobrecàrrega de visitants impacients per descarregar-se la suite i per instal·lar-la. Jo esperaré a que estigui disponible als repositoris d'Ubuntu: la via d'instal·lació més senzilla.<br/><br/>Entre les novetats a destacar hi ha una millor i més completa traducció al català: sembla que fins i tot han traduït el sistema d'ajuda, gràcies a la col·laboració de l'<a href='http://www.gencat.cat/societatdelainformacio'>STSI</a>, el <a href='http://www.termcat.cat/'>TERMCAT</a> i <a href='http://www.softcatala.org/'>Softcatalà</a>.<br/><br/>Ops! Acabo d'accedir a la pàgina d'OpenOffice.org, on he trobat el següent missatge:<br/><br/><blockquote><div class='notice'>
<p>Apologies - our website is struggling to cope with the unprecedented<br/>
demand for the new release 3.0 of OpenOffice.org. The technical teams
are<br/>
trying to come up with a solution.<br/>
<br/>
Thank you for your patience.</p>
</div><h3>OpenOffice.org download</h3></blockquote>
Doncs, això: sembla que l'expectació que va despertar el Firefox 3.0 ha estat superada; hi tindrà alguna cosa a veure el número 3? O realment el gran públic s'està interessant pel programari lliure?<br/><br/>Per cert, en curta llista de versions disponibles (8) encara no veig la catalana.<br/></div>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-22590863112669501992008-10-10T21:41:00.001+02:002008-10-10T21:41:06.320+02:00El verí del teatre<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>Aquest dijous he començat amb el curs de teatre per a adults. Jo, en realitat, en buscava un per a adúlters, però, en fi... No, de debò, és una de les coses que feia molt de temps que tenia pendents: apuntar-me a un curset de teatre i tornar a trepitjar els escenaris.<br/>De moment, res de l'altre món: exercicis de respiració, de veu, de moviment, alguna improvisació que altra (sempre són la part més divertida); però, pel que m'han explicat, cap a finals de curs se sol fer una representació amb públic de veritat i tot.<br/><br/><div align='center'><img src='http://www.brigittesion.com/wp-content/uploads/2007/07/arlecchino_shadow.jpg' style='max-width: 800px; float: none;'/><br/></div><br/>L'espectacle ha de continuar.
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-58110193538105214432008-09-24T08:23:00.001+02:002008-09-24T08:26:13.207+02:00OpenOffice.org i els fitxers docx<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'><p>Un dels objectius de la versió 3.0 de l'<a href='http://www.openoffice.org/' target='_blank'>OpenOffice.org</a>, prevista per a aquesta tardor, és la compatibilitat amb els formats del Microsoft Office 2007 (la novíssima versió de la suite d'en Bill Gates, que no poden ser llegits per les versions anteriors del mateix programa, amb els consegüents problemes per als seus usuaris), entre els quals està el docx, el format dels documents de text.</p>
<p><a href='http://why.openoffice.org/' target='_blank'><img src='http://www.openoffice.org/branding/images/bannerlogo.png' style='margin-top: 10px; margin-bottom: 10px; max-width: 800px; float: right; margin-left: 10px;'/></a>Bé, doncs, per a la meva sorpresa, resulta que la versió actual de l'<strong>OpenOffice.org</strong>, la <strong>2.4.1</strong>, <strong>ja pot obrir sense problemes els documents docx</strong>. Al menys, això vaig comprovar ahir, quan em va arribar un d'aquests (d'estructura molt senzilla, tot s'ha de dir, una simple carta) com a adjunt d'un correu.</p>
<p>Les capacitats del <a target='_blank' href='http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure'>Programari Lliure</a> continuen sorprenent-me.</p>
</div>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-43998034677412597742008-09-21T11:56:00.001+02:002008-09-21T15:39:14.826+02:0057a fira del llibre d'ocasió antic i modern de Barcelona<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>Ahir, dissabte, després de passar a saludar i a donar ànims als amics de <a href='http://caliu.cat/' target='_blank'>Caliu</a> que s'havien <a href='http://wiki.caliu.cat/index.php/DLP2008' target='_blank'>atrinxerat a la plaça de Catalunya</a> per donar a còneixer a tothom el <a href='http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure' target='_blank'>Programari Lliure</a>, em vaig anar a fer una incursió a la <a target='_blank' href='http://www.gremillibrevell.cat/public.php?idioma=ca&apd=3&email='>Fira del llibre d'ocasió</a>.<br/><br/><br/><a target='_blank' href='http://www.gremillibrevell.cat/public.php?idioma=ca&apd=3&email='><img style='margin: 10px; max-width: 800px; float: left;' src='http://www.gremillibrevell.cat/mini_img2.php?foto=global_4_ca_57_fira_cartell_mini.jpg'/></a>Les fires del llibre antic, així com les llibreries de vell, representen la conjunció perfecta entre el plaer de la lectura i l'aventura de fer descobriments apassionants; podem sortir-ne sense haver trobat res d'interessant, o amb la sensació que hagués estat millor anar-hi amb una motxilla ben robusta. En aquesta ocasió, i sense haver esgotat el terreny, vaig fer tres troballes que em van omplir de joia; per ordre d'aparició, són les següents:<br/><br/>B<small>OHIGAS</small>, Pere (curador). <em>Tractats de cavalleria</em>. Barcelona: Barcino (Els nostres clàssics, 57), 1947.<br/><blockquote>Es tracta d'un volum en dotzau (d'aquells petits, de butxaca) amb els fulls sense tallar, i que conté, com es pot deduir del nom, cinc obres breus que es podrien classificar, amb una mica de bona voluntat, com a tractats de cavalleria (el concepte "tractat", a l'edat mitjana, és una mica divers del nostre):</blockquote><ul><li><em>Guillem de Vàroich</em>, atribuït per alguns estudiosos a Joanot Martorell i que hauria estat l'embrió de la primera part del Tirant;</li><li><em>De batalla</em>, una exposició del procediment que calia seguir en el duel judicial;</li><li><em>Tractat de cavalleria</em> de Pere III, qui, en realitat, només n'hauria ordenat la traducció (d'un capítol de la <em>Segona Partida</em> d'Alfons X de Castella) i n'hauria redactat (o dictat, o inspirat) el pròlec;</li><li><em>Sumari de batalla a ultrança</em>, de Pere Joan Ferrer, que s'assemblaria, pel contingut, al <em>De batalla</em>, però que no estaria tan interessat com aquell en els aspectes judicials del duel, sinó en el fet d'armes en si mateix; i, finalment,</li><li><em>Lo cavaller</em>, de Ponç de Menaguerra, que se centraria en els aspectes "esportius" i "espectaculars" dels tornejos (ço és, com a espectacle de masses amb motiu d'alguna festivitat o ocasió especial).</li></ul><blockquote>Tot un viatge a l'edat mitjana per només 5 €.</blockquote><br/>A<small>GUILÓ Y</small> F<small>USTER</small>, Marian (editor). <em>Recull d'exemplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes ordenades per A-B-C, tretes d'un manufcrit en pergami del començament del fegle XV, ara per primera volta eftampades.</em> Barcelona: Estampes de Celestí Verdaguer i Fidel Giró, 1881.<br/><blockquote>Dos llibres enquadernats en un sol volum, en un estat de conservació admirable que justifica, com si no fos suficient amb el contingut, els 50 € que em va costar.<br/>A l'edat mitjana, circulaven col·leccions de petits contes exemplars que els rectors empraven per il·lustrar, en els sermons, les virtuts que volien elogiar o el vicis que volien erradicar. Però no faltaven autors laics, famosos com Boccaccio o anònims com els autors dels <a href='http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0175496' target='_blank'><em>fabliaus</em></a> que, amb un petit gir narratiu, els convertien en històries divertides o picants. Així, és fàcil trobar en el <em>Decameró</em> contes que van ser usats de forma molt diferent pel pare Vicent Ferrer en els seus sermons.</blockquote><br/>F<small>ROMM</small>, Erich. <em>La por a la llibertat</em>. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 45). 1979, 6a ed.<br/><blockquote>La idea que reflecteix el títol em ronda pel cap d'ençà que, farà poc menys de tres anys, em vaig passar al Programari Lliure: el que més m'ha colpit en aquest temps és la reacció de por, d'autèntica por, de moltes persones en sentir l'adjectiu "lliure" en aquest context. He meditat molt sobre aquest fenòmen (com pot haver gent que prefereixi no tenir el control del propi ordinador? com pot haver gent que es refii més dels criteris mercantilistes d'una societat anònima i llunyana que no pas d'una comunitat d'usuaris —com ells mateixos— que treballa i comparteix coneixements de manera desinteresada i altruïsta? com pot haver gent que prefereixi pagar per —o obtenir il·legament— programari quan, de manera gratuïta i legal, prodrien obtenir programes que els farien el mateix servei? com pot haver gent disposada a pagar per programes que no estan en la seva pròpia llengua quan, de bades, en podrien obtenir que sí que ho estan?); però no he arribat molt més enllà de la certificació d'aquesta por en molts àmbits de la vida (treure's el carnet de conduir, encetar una nova relació de parella, tenir un fill, anar a la universitat, viatjar, canviar de feina...), de manera que el títol em va atreure com un imant.<br/>En realitat, aquest llibre va ser publicat el 1941, quan les ordes feixistes havien sumit Europa en una guerra total i quan l'estat Espanyol començava el que seria una llarga dictadura, i aquests eren els esdeveniments que tracta d'explicar. Tanmateix, sempre es tracta del mateix fenòmen: la por a la llibertat, un fenòmen individual però de conseqüències socials. Les primeres pàgines m'han semblat molt interessants, potser us n'oferiré un tast més endavant.<br/>3 € em van semblar una inversió ridícula, si amb això aconseguia esbrinar res sobre aquest tema.<br/></blockquote><br/>Fins al 5 d'octubre teniu (tenim) temps de visitar-la i revisitar-la.<br/><br/><br/><br/><br/><br/></div><br/><br/><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-64580454682650148782008-09-18T21:04:00.003+02:002008-09-18T21:29:07.240+02:00Dia del Programari Lliure !!!!<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><img align='left' src='http://www.ubuntu-es.org/files/pictures/picture-31083.png'/><p>Hola, hola, hola! Ja feia temps que no em deixava caure per ací, i és que els pingüins, com que vivim al pol sud, portem el calendari a l'inrevés i fem les vacances quan tothom treballa, però jo, que porte tant de temps per ací, m'estic acostumant a les vacances de l'hemisferi nord i, al final, faig les del nord i les del sud, i és clar, doncs, aleshores... bé, vosaltres ja m'enteneu!</p><p>Total, que, com que el Giorgio va de cap amb les seues cosetes de la feina i tardarà en poder escriure res, aprofite per recordar-vos que el proper dissabte, 20 de setembre, se celebra el dia internacional del Programari Lliure: el dia dels programes que podeu compartir lliurement, o modificar-los, sense haver de retre comptes a ningú. Si voleu alliberar el vostre ordinador i que deixe de ser un esclau de les multinacionals, aprofiteu l'ocasió: aquest dissabte, trobareu una bona colla de bitaires rebels a la Plaça de Catalunya, cantonada amb Bergara. I jo estaré per allà fent gresca!</p><p>Us copiaferro el comunitat de premsa que, en nom de Caliu, ha redactat Rafael Carreres. Visca el programari lliure! Visquen els pingüins!</p><p><br/></p><p/><h4>Comunicat de premsa</h4><br/><p/><blockquote>El proper dissabte 20 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la Llibertat del Programari.<br/><br/>A Barcelona, com l'any passat, se celebra a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cantonada amb el carrer de Bergara, davant de la porta de l'Fnac, d'11 a 19 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran informació sobre el programari lliure i respondran dubtes.<br/><br/>El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L'objectiu d'aquesta celebració anual és d'educar el públic general sobre els beneficis d'usar Programari Lliure d'alta qualitat en l'educació, el govern, a casa, i a les empreses, és a dir, arreu!<br/><br/>Heu tingut mai una petada del programari del vostre ordinador, pèrdua de dades o heu tingut un virus? Imagineu que després d'uns pocs anys, la tesi que tant de temps us va portar de fer no fos llegible, o que els vostres vídeos familiars no es puguin veure. Si us queixeu a l'empresa de programari, us diran que us gasteu encara més diners en una 'actualització', que només resulta ser més lenta i amb més defectes que l'anterior versió. Fins i tot un nou reproductor de música, només per a trobar que refusa la música que abans podíeu escoltar en el reproductor antic? Malauradament, la majoria de gent viu en aquest món avui.<br/><br/>El Dia de la Llibertat del Programari existeix per a mostrar el públic en general que hi ha una manera de sortir d'aquest cercle viciós. Mitjançant l'ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Cada persona té la llibertat de participar i d'usar el programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o MacOS usant-hi programes lliures.<br/><br/>El Programari Lliure es defineix per les següents llibertats:<br/><br/> 0.- La llibertat d'utilitzar el programari per a qualsevol ús.<br/><br/> 1.- La llibertat d'estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.<br/><br/> 2.- La llibertat de redistribuir les còpies.<br/><br/> 3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.<br/><br/>Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l'era de la informació. <br/><br/>Enllaços:<br/><br/> * Dia de la llibertat del Programari (Software Freedom Day):<br/><a href='http://softwarefreedomday.org/' class='moz-txt-link-freetext'>http://SoftwareFreedomDay.org</a><br/><br/> * Pàgina de l'equip català:<br/><a href='http://softwarefreedomday.org/teams/Europe/Catalonia' class='moz-txt-link-freetext'>http://softwarefreedomday.org/teams/Europe/Catalonia</a><br/><br/> * Wiki del Dia de la Llibertat del Programari a Barcelona:<br/><a href='http://dlp.caliu.cat/' class='moz-txt-link-freetext'>http://dlp.caliu.cat</a><br/><br/> * Fotos de 2005:<br/><a href='http://album.caliu.cat/main.php?g2_view=core.ShowItem&g2_itemId=119' class='moz-txt-link-freetext'>http://album.caliu.cat/main.php?g2_view=core.ShowItem&g2_itemId=119</a><br/><br/> * Fotos de 2006: <a href='http://www.flickr.com/photos/alexm/sets/72157594296265922/' class='moz-txt-link-freetext'>http://www.flickr.com/photos/alexm/sets/72157594296265922/</a><br/><br/> * Fotos de 2007: <a href='http://flickr.com/photos/alexm/sets/72157602040518843/' class='moz-txt-link-freetext'>http://flickr.com/photos/alexm/sets/72157602040518843/</a><br/><br/> * Caliu, Associació d'Usuaris de GNU/Linux en Llengua Catalana:<br/><a href='http://caliu.cat/' class='moz-txt-link-freetext'>http://caliu.cat</a><br/><br/></blockquote><br/><img src='http://farm4.static.flickr.com/3070/2868638732_b72f8e6d5c.jpg?v=0'/><br/><br/><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Capità Tuxhttp://www.blogger.com/profile/02425143545970462881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-40547023164888985102008-09-16T23:16:00.001+02:002008-09-17T00:36:40.034+02:00No vull fer un post laboral<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><p>De manera que haureu d'esperar a un altre dia. Paciència.</p>
<h3>REEDICIÓ</h3><h6>Pocs minuts després...</h6><p>Puix, senyors... això era i no era... fa molts, molts anys, en una galàxia molt llunyana... una cunselleria d'educància on, per resoldre el greu problema del fracàs educatiu, van emetre una ordre adreçada a totes les matèries de llengua que s'impartien (ensenyar, feia anys que ningú no ensenyava res) al batxillerat, que deia que, només per parlar, es puntuava el 25% de la nota, i només per escriure, es puntuava un altre 25%. Una història de ciència ficció?</p><blockquote><strong>13.8.1 Criteris generals - Batxillerat</strong><br/>"... En el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, l’expressió oral ha de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria. Es potenciarà també la producció de textos creatius de tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.) i l’avaluació d’aquests escrits haurà de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria d’aquest àmbit. Aquesta avaluació la farà el professorat de llengües d'acord amb les observacions pròpies i amb les valoracions que li transmeti el professorat de les altres matèries. El centre haurà d'incloure en el seu projecte educatiu les directrius de treball de l’expressió oral i escrita per al conjunt de les matèries de batxillerat ..."</blockquote><p>Més que de ciència ficció, jo parlaria de renaixement del surrealisme, o de la literatura de terror.</p>
<p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-2012508119530612792008-09-11T18:18:00.001+02:002008-09-11T18:18:30.623+02:00La pàgina web (no oficial) del Parlament Europeu en català<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>Acabo de rebre un correu recordatori de la situació de la pagina web en català del Parlament Europeu. Es tracta d'una traducció no oficial que supleix l'oblit (per dir-ho d'una manera civilitzada) a què ens sotmet el parlament, i que ara, sota l'acusació de plagi, volen eliminar de la xarxa; o eliminar-nos d'Europa, no ho sé. Com no m'entusiasma això de reenviar, prefereixo reproduir-la tot seguit, amb l'enllaç a la pàgina en perill d'extinció.
"Cal que entreu a la pàgina web del parlament europeu i cliqueu a la pestanya del català, i després reenviar el correu. Si la visitem molta gent no eliminaran la versió catalana!
Web del Parlament Europeu.
<a href='http://www.europarl.cat/' target='_blank'>www.europarl.cat</a>
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.
Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.
Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!
Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu."</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28397854.post-79453218584290962512008-09-04T18:41:00.001+02:002008-09-04T18:41:47.614+02:00Silent Runnig<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><p>Rodada en 1972, aquesta pel·lícula de Douglas Trumbull descriu un futur on la vida vegetal ha desparegut de la Terra i es manté només en tres grans naus en òrbita a prop de Saturn. Freeman Lowell és el botànic que té cura de les quatre grans cúpules-bosc a bord de la <i>Valley Forge</i>; són ja vuit anys que hi treballa, mentre que els altres tres tripulants hi porten sis mesos i esperen tornar a casa sis mesos més tard.</p><p>Les primeres escenes ens mostren els enfrontaments entre Lowell, l'únic que sembla ser conscient de la importància d'aquelles noves arques de Noé, i els seus companys, que se'n foten (d'ell i del projecte de conservació vegetal) i, amb un comportament infantil i irresponsable, no pensen més que en jugar amb l'equipament de la nau mentre hi estan confinats.</p><p>La situació es trenca quan reben l'ordre d'abandonar el projecte, destruir les cúpules i retornar les naus al servei comercial. Mentre els seus companys celebren amb alegria la fi de la missió, Lowen es nega a acceptar un destí absurd ordit per l'estupidesa humana, decisió que el portarà a una situació sense sortida, fregant —també ell, però per altres motius—, la bogeria.<br/></p><br/><br/><div class='youtube-video'><object height='344' width='425'><param value='http://www.youtube.com/v/Yq8y2aYX_8c&hl=en&fs=1' name='movie'> </param><param value='true' name='allowFullScreen'> </param><embed height='344' width='425' allowfullscreen='true' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.youtube.com/v/Yq8y2aYX_8c&hl=en&fs=1'> </embed> </object></div><br/><br/><p><br/>Entre els efectes especials, bastant naïf, cal destacar els tres petits robots que van servir d'inspiració per al mític R2D2.</p><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Unknownnoreply@blogger.com