23 de febrer 2007

Tanka

Com són els llamps
entre núvols de sucre?
Despert, somie
el teu esguard incert
amb un punt d'esperança.

12 de febrer 2007

La mama i els reproductors àudio

La mama estudia llengües i voldria un reproductor àudio per escoltar les lliçons; açò, pensa, l'ajudaria a millorar la comprensió oral i, probablement, també la pronúncia. D'acord, aleshores... aleshores, necessita algun artefacte senzill, res de complicar-se la vida amb milers de botons que no se sap per a què serveixen: reproduir, parar, avant, enrerre, i la importantíssima funció de repetició del fragment, a més de, naturalment, els controls de volum; i ja va bé. Botons grans, que es vegen bé. I que no s'haja de connectar a l'ordinador per cambiar la llista de lliçons, perquè la mama no té ordinador i vol comprar-ne un —tampoc no sap com funciona, i només vol aprendre francés, no informàtica!—.

mp3

Massa petit, i li cal l'ordinador

Doncs... doncs, punyeta! la cosa es complica! Res de mp3, res d'iPod, perquè aquests necessiten l'ordinador. Res de walkman a casset perquè no té la funció de repetició. Res de reproductors cd de butxaca perquè no caben en la butxaca; i un reproductor de MiniCD, aquells petits? Tal volta podria anar bé, jo puc registrar-li els MiniCD amb el meu ordinador i ella pot posar-ne ara aquest, adés aquell; però... ja no se'n fabriquen! Està bé, paciència... Potser un MiniDisk? També han deixat de fer-los, han desaparegut de les botigues!

MiniDisk

Ideal, potser... però, que se n'ha fet?

Aleshores? Aleshores, res de res, ja no es fabriquen reproductors àudio adaptats a les persones grans; si vol reascoltar les lliçons, s'haurà de seure al costat de l'estèreo de casa: res de passejar al ritme de "sur le pont d'Avignon, tiro riro tiro riro...". Hom diria que els fabricants no volen que la mama estudie francés.

08 de febrer 2007

Alguns ja van veient la lluuuuuum!

Hola hola hola! Sóc el Tuuuuuux, i he vingut a desemboirar al Giorgio, que sempre ho veu tot negreeeee!

Mira, Giorgio, mira: que no llegeixes la premsa? Mira el que diuen aquestos, que s'han estalviat un milió d'euros amb el canvi: Caja de Guadalajara lleva Linux a todos sus ordenadores.

Giorgio, que és molt, un milió d'euros? que és molt, perquè ho traguen als diaris? Tu quan guanyes un milió, Giorgio? Quan de temps tardes, a guanyar un milió? Un aaaaaaany? Dos aaaaaaaanys? Tota la vidaaaaaa?

I, mira, Giorgio, si aquests, que són capitalistes, es passen a Linux, això és bo o dolent? No havíem quedat que els bancaires eren doleeeeents? No estaves tu enfadat amb els bancaries per allò de la Namagaaaaaaa? I si ara els bancaires es passen a Linux, que són? Bons o doleeeeents? Giorgio, explica-m'ho, que no ho enteeeeenc!

06 de febrer 2007

Ja estem com sempre -- Més encara!

Windows Vista no incorporarà el català d'entrada, tot i el que havia afirmat Microsoft

Una raó més per a passar-se a Linux.

Més encara!

Qualcú ha llegit la llicència del Windows Vista?

"[L'usuari] no pot buscar-li solució."

Aquestes coses, ni en les pel·lícules dels germans Marx...

04 de febrer 2007

GORG. Revista bibliogràfica

Una de les moltes coses que he d'agrair a mos pares és la consciència lingüística que van conservar sota la dictadura i que, a més, em van saber transmetre de la manera més natural, sense complexos de culpa o d'inferioritat i sense escarafalls patrioters. A diferència de molts valencians de la meua edat, de ben menut sempre vaig escoltar mos pares parlant en valencià, sempre em vaig adreçar a ells en valencià i, fins i tot, cosa insòlita, vaig arribar a veure per casa llibres i revistes en valencià. Pocs, és veritat; però també és cert que se'n publicaven ben pocs a finals dels seixanta i principis dels setanta. Una d'aquelles escassíssimes revistes —que, en realitat, no vaig fullejar fins ben entrats els setanta— era, precisament, GORG, revista que acaba de ser reeditada íntegrament en format digital per Faximil Edicions digitals.

GORG. Revista bibliogràfica es va publicar entre 1969 i 1972, any en què va ser tancada per l'autoritat. Al llarg dels seus 29 números, i amb el subterfugi de ressenyar les poques coses que s'anaven publicant en català, GORG va reunir un nucli de lectors interessats no només en la lectura —i en la lectura en català—, sinó també sensibles a una sèrie de canviaments que es produïen enllà de les fronteres i sobre les quals, ai las!, la censura imposava el més absolut silenci.

GORG en CD-ROM

Entre mig de les ressenyes bibliogràfiques i de fragments traduïts d'obres forànies, s'anaven escolant els articles d'assaig, els editorials i les cartes dels lectors. En els nostres dies, l'accés a aquests tres darrers grups d'escrits —sobretot aquests tres— representa una finestra fascinant a un passat on qualsevol veu discrepant amb l'oficial era acallada sistemàticament; on, per poder parlar, s'havia de començar dissimulant allò que es volia dir, i on, a la llarga, saber llegir implicava sempre saber llegir entre línies.

Els valencians, els catalanoparlants en general, som afortunats d'haver recuperat i de poder llegir —ara sí, lliurement— el resultat dels esforços que, en un moment tan difícil, van dur a terme persones com Joan J. Senent Anaya, l'editor, o d'Enric Valor, sens dubte el principal pilar de la publicació. No us la podeu perdre.