28 de novembre 2008

Coses que s'han de fer sense pensar


De segur que tots us n'heu trobat. I no parlo de coses importants, com enamorar-se a primera vista o desenamorar-se a segona vista, sinó d'estupideses quotidianes: saludar amb un somriure la veïna que ens cau tan mal, llençar les escombraries entre les set i les nou del vespre, mirar a l'esquerra i a la dreta abans de creuar el carrer. Són coses que s'han de fer sense pensar, perquè toca fer-les, i ja està.

Aquesta setmana, jo n'he hagut de fer alguna. Votar que sí (de fet, ni tan sols es va votar: es va aprovar per aclamació, que és com anomenen ara el silenci indiferent) a un projecte de consciència ecològica; perquè l'ecologia està de moda, la consciència ecològica és políticament correcta i qualsevol proposta que inclogui l'adjectiu "verd" en el títol s'ha d'aprovar. Sense aturar-se a pensar-ho ni a llegir-lo. I, així, hem aprovat un text tan buit i tan ben intencionat, tan innocu i tan inofensiu, i tan inútil, que qualsevol polític de qualsevol partit hi hagués votat a favor. Amb la distància, em fa una mica de vergonya (molta, en realitat); però tinc un eximent: m'havia col·locat amb tranquimazim abans d'entrar al claustre, de manera no era del tot responsable dels meus actes ni de les meves omissions.
 
En realitat, el que jo voldria, i el que solia intentar abans de convertir-me en un funcionari corrupte (si no és corrupció, ja m'explicareu què és això de fer creure als nens que es pot progressar en la vida sense fer cap esforç, i que tenen el mateix dret a una titulació l'estudiant responsable i treballador i l'alumne dropo i boicotejador), és ensenyar a fer sense pensar coses com, per exemple, pensar, reflexionar, dubtar de tot i analitzar les coses des de diversos punts de vista abans de prendre cap decisió; no creure que la terra és rodona perquè tothom ens ho diu: agafar l'avió i comprovar-ho. Això, és veritat, exigeix una quantitat immoderada de temps i d'energia, i, pel que es veu, el treball em furta l'una i l'altre.







Hauré de plantejar-me seriosament deixar de treballar. Si més no, per conservar aquella energia i aquell temps, i la poca ètica que encara em pugui quedar per alguna banda.

22 de novembre 2008

Festa de pingüins a Amer!!!!

Hola, hola, hola!

Feia molt de temps que no envaïa l'iglú del Giorgio per contar-vos cosetes, però ara vinc per convidar-vos a una altra festa de pingüins: dissabte que ve, 29 de novembre, al poble d'Amer, a prop de Girona, els pingüinets farem una superfesta que durarà tot el dia:

- 10.30, benvinguda als pingüinets i als aprenents de pingüinet;
- 11.00, inici del taller de fabricació d'iglús (que el Giorgio diu que això és instal·lació d'Ubuntu en els ordinadors que ens porteu, però jo sé que m'enteneu millor si dic "taller de fabricació d'iglús", a que sí? ah! i que durarà tot el dia);
- 11.00, presentació sobre "La història dels pingüins i el seu pla per conquerir el món" (que Giorgio diu no-sé-què sobre la història d'Ubuntu i de GNU/Linux), a càrrec del Giorgio;
- 12.00, presentació sobre "Els pingüins, els millors mestres del món", a càrrec de l'Orestes i del Pau, que en saben moooolt (i el Giorgio no para de donar la llanda i de dir-me coses sobre "Ubuntu al món de l'educació");
- 13.00, la xarrada més interessant del dia: DINAROOOOOT!
- 15.00, en Sergi ens paralarà sobre com no caure en xarxes ni paranys de pescadors de pingüins (en Giorgio es posa pesat i diu no-sé-què sobre "Xerrada sobre seguretat en xarxes locals");
- 16.00, fins que ens tiren al carrer, jocs populars dels pingüins (i el Giorgio m'està dient que el Freevial és un joc de preguntes i que el Frets on fire és tocar la guitarra sense guitarra: com serà això de tocar la guitarra sense guitarra? ai, senyor, que en Giorgio no toca...).

Doncs, això, criaturetes i critaturets, que el Giorgio i jo us esperem a tots dissabte que ve, que ens ho passarem molt bé!

Ubuntaires en acció 4

Ah! I que ens trobareu a Amer, plaça del Monestir, 5. Porteu-vos els portàtils, que per això es diuen portàtils, perquè es poden portaaaaar!

20 de novembre 2008

Curset d'ofimàtica bàsica

Els qui em coneixen saben que sempre m'he definit com a estudiant, mai no m'han escoltat dir que sóc professor o blogaire o poeta: fent de professor és com pago les factures; escrivint blocs és com em diverteixo, i, pel que fa a la poesia, sempre m'he considerat un falsificador de versos, un emborronador de fulls pel simple plaer d'emborronar-los. L'estudi, en canvi, és la meva passió, gairebé la meva religió (sona pedant, ja ho sé: que hi farem? no és culpa meva que açò d'estudiar tingui mala premsa). Així, no és estrany que cada curs, si no hi ha imprevistos, m'apunti a un parell o tres de cursets. I, enguany, n'estic fent dos sobre informàtica i un altre de teatre.

Quan em vaig apuntar al curset d'ofimàtica bàsica que imparteix un dels professors del meu centre, alguns companys em van mirar estranyats: què feia jo, un dels tres professors més friquibitàires de l'institut, apuntant-me a aquell curset? que no ho sabia ja tot sobre el Word i l'Excell? (ai, sí: el curset va sobre l'Office de Microsoft, quina pena...) Doncs, és evident que no. De fet, penso que s'ha de ser molt ruc per pensar que se sap tot sobre qualsevol tema, per petita i minúscula que sigui l'àrea de coneixement a què aquest es refereixi. Però, pel que es veu, el món va ple de gent que es pensa que ja ho sap tot sobre tot, i així anem.

De moment, el nostre company ja m'ha ensenyat uns quants trucs, aplicacions pràctiques de coses que ja coneixia però que havia oblidat i d'algunes que no em sonaven de res, i només portem quatre tardes de classe. Però, sobretot, estic aprenent com preparar i plantejar un curset d'informàtica per a una colla dels alumnes més difícils que hom es pot trobar al davant: un grup de professors.

Perquè, sí, és veritat, un grup d'adolescents amb les hormones rebotades i amb una necessitat bestial de manifestar la pròpia personalitat en formació pot arribar a ser esgotador; però no és comparable, ni de bon tros, a un grapat de professors que, cansats i destarotats d'haver d'aguantar alumnes adolescents durant tota la setmana, veuen la possibilitat de canviar de paper durant tres hores i convertir-se en alumnes: avions de paper creuen el "cel" de la classe cada vegada que el professor (que, no ho oblidem, és un company) ens dóna l'esquena; boletes de paper van a parar sobre els caps més aplicats; contínuament s'escolten veus de "profeeeee! la Mari Pili m'ha agafat el boliiiiii!", "profeeeeee! el Manel m'ha agafat el ratolííííí!"

Tanmateix, el nostre professor-company no perd ni la paciència ni el rumb del temari i, amb uns apunts excel·lentment preparats, amb tot luxe de detalls i d'il·lustracions, aconsegueix ensenyar-nos a calcular les notes amb un full de càlcul que, oh miracle, ens mostrarà en vermell infernal els noms dels que suspenen i en blau celestial els d'aquells que obtenen excel·lent: mai no havia estudiat el tema del format condicional i em va fer molta il·lusió.

A més a més (vull dir, a banda d'aprendre coses pràctiques i de relaxar-me una mica de la feina "normal"), aquest curset m'està servint per a moltes coses que no estaven en el guió:
- observar quin és grau de formació informàtica dels meus companys;
- observar quins són els punts d'interès dels meus companys en aquest àmbit;
- fer propaganda subliminal, liminal i supraliminal del programari lliure (no només segueixo les classes amb l'OpenOffice, sinó amb la Xubuntu del meu Idèfix que, si més no per ser petitó i blanquet i boniquet, crida molt l'atenció entre el públic femení); i
- fer una llista de les diferències entre l'Office de Microsoft i l'OpenOffice.org (no pensaríeu que jo m'havia passat al costat fosc, oi que no?), llista que, de moment, és ben ridícula (ja la publicaré quan acabarem el curset, per si algú té curiositat), però que pot acabar sent bastant útil.

I, a més a més, quant em costaria un curset de trenta hores sobre ofimàtica en qualsevol acadèmia? Hi trobaria un professor que conegués tan bé les meves necessitats pràctiques i que organitzés el curset atenent a aquestes necessitats? I que no em renyés per llençar avions de paper? (Eps!, que quedi ben clar que jo no sóc dels que en llencen: és només una hipòtesi :-P .)

Total, que m'ho passo pipa en les classes del JJ.

18 de novembre 2008

Cansanci

Fa molt de temps que no escric res per aquí, i no és perquè no tingui res que contar, sinó perquè estic molt cansat: em passen massa coses. Un parell de cursets d'informàtica (de l'empresa) i un altre de teatre estan entre els factors que em lleven temps lliure; però també està la feina: aquest remaleït inici de curs que sembla no acabar mai.
Per sort, encara estic explicant literatura medieval a les criatures de primer de batxillerat, i això té el seu puntet.