27 de gener 2008

A València, la festa és cosa sèria

Ahir, dissabte, 26 de gener, es va celebrar a Ca Revolta la Gresca Gutsy, una install-party al voltant de la Gutsy Gibon, la versió 7.10 de la distribució Ubuntu.

L'organització corria a càrrec de Vicent Cubells, membre del Catalan LoCoTeam d'Ubuntu al País Valencià). En un ample saló de Ca Revolta, una de les organitzacions culturals més actives de la ciutat de València, membres del Catalan LoCoTeam van resoldre els dubtes dels debutants i van ajudar a realitzar un bon grapat d'instal·lacions completes.

Però tot no havia de ser teclat i pantalla. La vesant lúdica d'aquesta trobada va estar marcada per una entretinguda partida al Freevial (versió lliure d'un popular joc de preguntes realitzat i mantingut per Carles Oriol i RainCT, entre altres membres del LoCo català). També va tenir molt d'èxit la petita exhibició gastronòmica a l'hora de dinar, on, a més de l'oportunitat de conèixer millor les persones que ens recolzen i ens ajuden a través del xat o de la llista de correu o dels fòrums, ens vam poder delitar amb un arròs amb fesols i naps i amb una cassola marinera que feien cantar els àngels.

Vicent Cubells, amfitrió

Vicent Cubells exercint d'amfitrió. Rafael Carreras no perd detall.

Com sol passar en aquests casos, no faltà qui, amb menys memòria que un disc dur corcat i deixant-se més de la meitat dels versos, intentà recitar el popular —en altres temps— poema de Teodoro Llorente:

Per l'horta, tocant migdia,
plens d'infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l'alqueria
dos pobres fematerets.

L'un i l'altre, al escoltar
les dotze que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea: la de dinar.

Lo més menut, que li guanya
a l'altre que l'acompanya
en vivor, li digué així:
"Si fores lo rei d'Espanya,
què dinaries tu hui?"

Alçant lo front ple d'arraps
i soltant la llengua pronta,
li contestà: "Pues no ho saps?
Quina pregunta més tonta!
Arròs en fesols i naps!"

"I tu?" —afigí lo major.
Lo menut llançà un sospir
i, torcant-se la suor,
li replicà: "Què he de dir,
si tu has dit ja lo millor?"

Arròs en fesols i naps!

Us recomane que visiteu el resum que n'ha fet Cubells: hi ha un vídeo molt simpàtic que recull part de l'ambient d'aquesta festa. I si voleu mirar-les, ací teniu les meues fotos,

Powered by ScribeFire.

23 de gener 2008

Gresca Gutsy a València

Si amb la meva insistència i amb la d'en Tux he aconseguit engrescar algú amb el tema del programari lliure, del GNU/Linux, d'Ubuntu i de les versions en català del millor sistema operatiu del món (vinga floretes!), ara teniu una altra oportunitat d'informar-vos-en en directe. Si més no, els que viviu a prop de València, ja que en Vicent Cubells, membre del LoCo Català, organitza una install-party al cap i casal del País Valencià.
La festa tindrà lloc a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10 - 46001 València) el proper dissabte, 26 de gener, des de les 9.30 del matí fins, aproximadament, les 8 del vespre. Membres de la Comunitat d'Ubuntaires en Català us ajudaran a resoldre tota mena de dubtes sobre Ubuntu, el seu procés d'instal·lació i les seves possibilitats. L'horari previst és el següent:

Inici

Acte
09:30 Suport tècnic i install-party (durant tot el dia)
11:30 La nova versió Gutsy Gibbon
12:30 Avantatges dels sistemes lliures
17:00 Els distints sabors d'Ubuntu
18:00 Com instal·lar (el sistema de paquets d'Ubuntu)

I si en voleu més informació, la podeu aconseguir aquí.


Powered by ScribeFire.

22 de gener 2008

Programari lliure per als Mac


A través del Planeta Ubuntu.cat, m'arriba un post d'en Toni Hermoso Pulido i m'assabente de l'existència de programari lliure per als Mac; ja n'havia sentit parlar, però com que mai no he tingut un d'aquests aparells, no hi havia parat atenció.
Em sorprèn que, fins i tot en la plataforma més privativa del mercat (no només el programari és tancat, sinó que també ho és el maquinari), hi haja persones interessades a fer servir programari lliure. Causes econòmiques? No sé: sempre havia pensat que cal tenir la butxaca plena per ser maquero, i que no els importaria funcionar exclusivament amb programari de pagament. Potser no és així.
Siga com siga, i per la raó que siga, m'afanye a prendre nota d'un parell d'adreces amb programari lliure per a Mac (una i dos), no siga cosa que algun dia decidisca canviar de plataforma i em puguen fer falta. I, és clar, sempre podria caure per ací algun maquero, ni que fos per equivocació.


Powered by ScribeFire.

19 de gener 2008

Aniversari

Una vegada més, em toca fer anys. Com es fan, els anys? Doncs, miri vostè, és una cosa molt complicada: hom ha de procurar no morir-se entre un aniversari i el següent. Ah, bé, doncs tampoc sembla tan complicat. Segons com es miri, escolti, que avui dia estem sotmesos a molts imponderables: accidents de cotxe, grips aviàries, infarts de miocardi... Home, però no es posi vostè melodramàtic: una persona jove, sana, esportista, no hauria de tenir por d'aquestes coses; no està vostè una mica hipocondríac? Què collons hipocondríac!, acabo de veure i de viure un cas així de ben a prop. Home, sí, vist així, no m'estranya que estigui una mica preocupat; però, ha acabat bé la cosa? Sí, se n'està sortint bastant bé, ja la tenim a casa. Aleshores, en lloc d'aquestes cabòries, per què no ens parla una mica de la vida que ha menat fins ara i dels projectes que té per davant?, perquè vostè fa cara de tenir-ne molts... Buf! el meu currículum, no?, doncs van aviats, els pobres llegidors: res d'interessant, una mica com tots, suposo; de vegades, he menat la vida que volia; d'altres, no tant; he estudiat, he llegit, he viatjat; però també m'he vist obligat a treballar, escolti, i això és sempre un patiment, un càstig bíblic. No serà per a tant! Que li dic jo que sí, home: barallar-se amb els nens, amb els pares dels nens, amb la resta de professors, amb la inspecció, amb el Departament d'Educància... Què exagerat que és vostè! Sí, sí, exagerat... I dels projectes, que me'n diu? Home, doncs una mica com sempre; escolti, no voldrà la llista de bons propòsits, com cada any? Si és una tradició, home!, què li costa?; a més, se li nota que ho està desitjant... Miri que després se'm queixarà el personal... No faci cas, que la gent és molt comprensiva en aquests casos. Buenu, està bé, anem allà: fer una mica d'esport, estudiar, viatjar; ah! i no treballar tant. Escolti, que poc original!, això és el que ha fet fins ara, no? Sí, ja, però és que és això el que m'agrada fer. I no hi voldria afegir cap novetat?, cap detall, diguem-ne, exòtic? Mmmm... ara que ho diu... doncs, sí, la veritat és que note a faltar... Digui, digui! Miri, no, que em fa vergonya. Però, home!, ara no s'ho amagui, que ens deixarà a tots intrigats! Que no, que no; que jo, en realitat, no volia dir res: és vostè, que m'hi ha obligat! Però, home, tan greu és?, tan estrambòtic? No, no, que va, si és una cosa molt normal; és per això, de tan normal com és, que em fa vergonya... Recontramildimonis!, quin home més esquerp; res, que, al final, no ho diu; doncs, per no dir res, no calia començar a escriure! Doncs, això mateix he dit. Doncs ja ho pot ben dir. Doncs ja ho he dit. Doncs ja està. Doncs ja està. Doncs, l'any que ve, vindrà a felicitar-lo Rita la Cantaora. Doncs, que vingui, ja ho celebrarem. Apa, doncs, que no sigui res lo de l'ull. I el portava en la mà...


Powered by ScribeFire.

16 de gener 2008

Absència

Després de quasi un mes d'absència, torne al bloc. No, no he patit cap indigestió nadalenca, ni he sofert cap atac de vacancitis aguda: ma mare s'ha passat deu dies hospitalitzada per un infart. Per sort, ja es troba a casa, s'està recuperant a bon ritme i aviat estarà en condicions de tornar a córrer quatre dies a la setmana (activitat que, segons els metges, ha estat fonamental a l'hora de superar l'atac). Després de l'esglai, anem tornant a poc a poc a la normalitat. A la normalitat blocaire, també.

Powered by ScribeFire.