1984

Tot i que a la pel·lícula es perden bona part dels detalls de la societat que s'hi descriu, el film recull bastant bé l'atmosfera anguniosa i opressiva de la novel·la original.

Si no hi som atents, ens passarà per alt el valor subversiu d'escriure un diari, de recordar la veritat oficial d'ahir i comparar-la amb la d'avui, o del sexe. Però hi continuarem reconeixent un estat que s'imposa als ciutadans en tots els aspectes de llurs vides, des de les marques de les cigarretes o de la ginebra fins a la mancança de fulles d'afaitar. Sempre amb la presència d'aquell Big Brother que us mira, que us escruta, que us interroga sobre la vostra fidelitat al partit, al sistema, al líder.

El protagonista, Winston Smith, treballa al Miniver, el Ministeri de la Veritat. La seva missió és senzilla: corregir les notícies aparegudes temps enrere al diari (sense plural: els plurals fan pensar, i el Gran Germà ha dit que pensar és dolent) i corregir-les, adaptar-les al present; així, qui vulgui consultar les hemeroteques, romandrà sempre bocabadat davant dels rigorosos encerts del Gran Germà en totes i cadascuna de les seves previsions.

També, de tant en tant, li toca modificar o esborrar notícies referides a persones que han passat a la categoria de no-persona i que, per tant, hauran de ser oblidades. Perquè, quan el sistema vol acabar amb algú, acaba, també, amb la seva memòria, amb qualsevol vestigi de la seva existència.

Així s'acompleix la terrible dita que obri la novel·la: "QUI CONTROLA EL PASSAT, CONTROLA EL FUTUR. QUI CONTROLA EL PRESENT, CONTROLA EL PASSAT." Una terrible manera de pervertir les paraules de Jesús de Natzaret: "La veritat us farà lliures."