22 de setembre 2007

La balladora que no sabia ballar

No vull llançar les campanes al vol abans d'hora, però la veritat és que no em puc queixar de l'institut on hi he anat a caure: pocs alumnes (no gaire més de 500), pocs casos problemàtics, i un nivell d'atenció a les aules que no havia experimentat mai; de fet, estic fent una cosa que feia tres anys que no aconseguia fer: classe. Esperem que la cosa continue així.
Tanmateix, hi ha petits detalls que em tenen amoïnat; la sala de professors, per exemple. Com que estic acostumat que la gent treballe als departaments (quan hi ha departaments dignes d'aquest nom, com ací) i que, en qualsevol cas, la sala de professors siga una barreja de sala-de-festes--confessionari--sala-de-teràpia-col·lectiva--consulta-de-psiquiatra, sempre plena de riures i de planys (sobretot, de planys), doncs, la veritat, no m'acabe d'acostumar a veure-hi professors que corregeixen exàmens, preparen classes o busquen informació per internet.

I després estan els curiosos usos i costums (laborals) de per ací. Per exemple, l'ús de la dansa com a element de control d'alumnes problemàtics. L'altre dia, parlant d'un alumne concret, em van dir: "Si veus que es posa violent, a classe, tu, tranquil: l'envies amb la balladora i ja està." I, poc després, parlant d'un altre alumne: "Sí, va ser per aquest i per aquell altre que ens van enviar la balladora."
Com és natural, jo flipava amb tanta modernor pedagògica, i tractava d'endevinar quin seria el sistema de treball d'aquesta "balladora": ballaria una dansa oriental davant davant de les criatures alterades aplicant-hi un sistema similar al de "la música amanseix les feres"? els hipnotitzaria com els encantadors de serps? o els obligaria a ballar batuka fins que, exhausts, deixaren de representar un perill per a la resta de la comunitat? Jo, tot intrigat, tractava, també, d'endevinar quina de les meues companyes tenia més pinta de ballarina.
Però, ca!, ni balladora ni encantadora de serps ni res de res! Punyetera fonètica del català central, que amb la neutralització de les vocals àtones (veges tu, quina mania de fer-les perdre llur pròpia personalitat) i el no fer distincions entre "v" i "b", els meus companys portaven dues setmanes parlant-me de la "vetlladora", i no de cap "balladora"! Caxis la fonètica...


Powered by ScribeFire.