24 d’abril 2007

Viatge per la Ligúria, tercera etapa: Cinqueterre i Portovenere

Arribem, per fi, a la primera senda natural del nostre viatge: Cinqueterre. Es tracta d'un gran parc natural dins del qual es troben cinc bellíssims pobles a la vora de la mar. Nosaltres, però, iniciem la passejada a Vernazza i l'acabem a Manarola, perquè per a fer tota la ruta cal massa temps.

Vernazza és un poble xicotet que sembla haver caigut de la muntanya al port. Els seus edificis de colors alegres concentren tota la llum del sol, però també aquella que reflecteix la mar. Tot, ací, és petit: el poble, els carrerons, el port; fins i tot el café curt em sembla més curt que mai... però també més saborós, si això fos possible.

Sempre entre la muntanya i la mar, la nostra senda està plena de vida, de sol i de bellesa, i els nostres cors s'alleugereixen de pura joia. Però com explicar-vos la tranquil·litat que es respira ací? Justa la fusta, potser aquest amiguet ho farà millor que jo:

[Gatto]

El recorregut matinal conclou, per a nosaltres, a Manarola. A la vesprada, l'autocar ens porta a Portovenere, on trobem les paraules de sant Francesc d'Assís, d'Eugeni Montale, de lord Byron, del Dant i d'Aussiàs March, i on la posta de sol es mesura en decasíl·labs.