Un estiu de cine
Sí, ja sé, ja sé, teniu raó: l'estiu ja porta una setmana en dansa i, jo, sembla que encara estic per inaugurar-lo, tisora en mà, a punt de tallar la cinta vermella. Però, què voleu hi faça?, la meua programació mental, tan escolar ella, diu que l'estiu comença el primer de juliol i acaba el darrer d'agost: coses del magisteri.
Sí, ja sé, ja sé, teniu raó: sembla que ho diga a posta, per fotre als pobres mortals que només tenen 30 dies de llibertat a l'any, i tot això i allò que hom sol dir a propòsit de les vacances dels mestres. Però, en fi, com diria el meu cosí (que és una mica cabró; bon xic, però una mica cabró): "haver estudiat!" (Oi que ho és, de cabró, el meu cosí?)
El cas és que, per una sèrie de circumstàncies que alguns coneixen millor que altres, m'he fotut un curs molt fotut i, ara, crec que tinc dret a unes vacances especials: unes vacances regeneratives com feia temps que no en gaudia. I això vol dir: res de cursos ni cursets, res d'estudiar (ehem... no sé si me'n podré estar, però ho intentaré), res de grans viatges (eps, les petites excursions no estan descartades). Només llegir, fer esport moderadament i... veure moltes pel·lícules.
Sí, en efecte: us estic amenaçant amb una llarga (bé, no tan llarga: les vacances només duren dos mesos... ostres, perdó, perdó, ja se m'ha tornat a escapar!) sèrie de posts sobre pel·lícules. No, res de fitxes tècniques ni de making off (que no estic ben segur de saber el que és) ni de disquisicions sobre la influència de l'escena tal del Cuirassat Potemkin: només una petita introducció a l'argument (si es tracta d'obres relativament poc conegudes) i, sobretot, un per què del que representen per a mi, o del que van representar la primera vegada que les vaig veure.
No, no les prengau, aquestes anotacions al marge, com a recomanacions: els meus gustos són més que discutibles. Per a mi seran com una mena d'autoteràpia, de recerca en els arrels de la meua personalitat (fins a cert punt i entre moltes cometes: ja em coneixeu; al menys, una mica). Per a vosaltres, poden ser una mena d'evasió, ni que siga d'uns pocs minuts, de la feina rutinària que encara us ofega i que... Ostres! Com estic de cabró, jo també! Perdoneu, perdoneu: és que u acaba molt cansat després de tot el curs barallant-se amb els alumnes, amb les mares (i amb algun pare) dels alumnes i amb la resta de professors. Se'm passarà, no patiu; abans que acaben els dos mesos de vacances, espere.
Bon estiu a tothom i a totadon!
Sí, ja sé, ja sé, teniu raó: sembla que ho diga a posta, per fotre als pobres mortals que només tenen 30 dies de llibertat a l'any, i tot això i allò que hom sol dir a propòsit de les vacances dels mestres. Però, en fi, com diria el meu cosí (que és una mica cabró; bon xic, però una mica cabró): "haver estudiat!" (Oi que ho és, de cabró, el meu cosí?)
El cas és que, per una sèrie de circumstàncies que alguns coneixen millor que altres, m'he fotut un curs molt fotut i, ara, crec que tinc dret a unes vacances especials: unes vacances regeneratives com feia temps que no en gaudia. I això vol dir: res de cursos ni cursets, res d'estudiar (ehem... no sé si me'n podré estar, però ho intentaré), res de grans viatges (eps, les petites excursions no estan descartades). Només llegir, fer esport moderadament i... veure moltes pel·lícules.
Sí, en efecte: us estic amenaçant amb una llarga (bé, no tan llarga: les vacances només duren dos mesos... ostres, perdó, perdó, ja se m'ha tornat a escapar!) sèrie de posts sobre pel·lícules. No, res de fitxes tècniques ni de making off (que no estic ben segur de saber el que és) ni de disquisicions sobre la influència de l'escena tal del Cuirassat Potemkin: només una petita introducció a l'argument (si es tracta d'obres relativament poc conegudes) i, sobretot, un per què del que representen per a mi, o del que van representar la primera vegada que les vaig veure.
No, no les prengau, aquestes anotacions al marge, com a recomanacions: els meus gustos són més que discutibles. Per a mi seran com una mena d'autoteràpia, de recerca en els arrels de la meua personalitat (fins a cert punt i entre moltes cometes: ja em coneixeu; al menys, una mica). Per a vosaltres, poden ser una mena d'evasió, ni que siga d'uns pocs minuts, de la feina rutinària que encara us ofega i que... Ostres! Com estic de cabró, jo també! Perdoneu, perdoneu: és que u acaba molt cansat després de tot el curs barallant-se amb els alumnes, amb les mares (i amb algun pare) dels alumnes i amb la resta de professors. Se'm passarà, no patiu; abans que acaben els dos mesos de vacances, espere.
Bon estiu a tothom i a totadon!
