Somriures i rialles
A Renata.
A Ainalma.
A Ainalma.
Si l'alegria
de lluny t'arriba, obri
finestres, portes
de bat a bat: pas franc
al mot que porta vida.
de lluny t'arriba, obri
finestres, portes
de bat a bat: pas franc
al mot que porta vida.
Com voleu que em prengui seriosament quelcom de tan efímer i fal·laç com ho és la vida? Deixeu-me pujar a l'escenari i representar mil personatges diferents: així, al menys, em pensaré haver viscut mil vides;falses i breus, si voleu, però mil, i no pas una de sola. No hauré fet mal a ningú, crec; només m'hauré enganyat a mi mateix —o no. De tota manera, no som també, tots nosaltres, personatges?
Perpetrat per Giorgio Grappa a les 12:58 a. m.