20 de maig 2008

Hipotecar-me o tindre un fill

Sí, ho heu endevinat: aquests dies vaig marejat, com tots, amb la declaració d'hisenda i aquestes són les opcions que m'ha presentat, avui, la meua assessora si no vull pagar-hi tant l'any vinent.
És clar que la segona opció està totalment descartada: jo, ni puc ni vull quedar-me embarassat.
I la primera no és aplicable, de moment: tot i que, per ara, em trobe bé a Vilafranca, no descarte emigrar cap als Pirineus més endavant. A més: on anava a trobar un pis tan meravellós com el que tinc ara? Amb una hipoteca, no me'l podria permetre.
En resum, que m'hauré de fer a la idea de seguir disgustant-me una volta a l'any. Sempre serà millor que viure amb l'ai al cor dels hipotecats o que saber-me condemnat a cadena perpètua de canviar bolquers, omplir biberons, seguir un calendari de vacunes, seguir un calendari de malalties inevitables (tot i les vacunes), baralllar-me amb un preadolescent, barallar-me amb un adolescent, barallar-me amb un postadolescent que no pot marxar de casa, barallar-me amb un postpostadolescent que no vol marxar de casa, barallar-me amb un senyor que sembla que no em coneix de res i que em deixa tancat en un asil.



Hisenda, vine! Vull pagar-te any rere any, símbol de la meua llibertat!