Azkaban

Ja és inevitable. Despús-demà, 1 de setembre, primer dia de l'any per a mi des que tinc memòria, em tancaran a la vella torre d'Azkaban. Allà, uns éssers no tan poderosos com els Demèntors, però no menys cruels, faran el que podran per xuclar-me l'ànima. Al llarg de deu mesos, em sotmetran a totes les tortures imaginables, amb l'objectiu de doblegar el meu esperit i fer-me embogir. Ignoren, pobres, que fer embogir un boig és impossible.

Dubte que em deixen connectar-me a Internet des de la cel·la, de manera que haureu de perdonar la meua absència involuntària, el meu silenci. M'emporte, al cor, el vostre record, les vostres paraules, i aquesta memòria em farà fort quan se m'acosten, esgarrifosos, aquells fantasmes del terror i de la tristesa. Tal volta, de tant en tant, podré enviar-vos algun missatge amb el meu Patronus. El reconeixereu, té l'aspecte d'un pingüí panxudet.

Envieu-me xocolata.