Dia de l'orgull patri
Digueu-me incoherent. Digueu-me racional (o racional en excés). Digueu-me carent de sentiments. Però, què voleu hi faça? Només em sent orgullós d'aquelles coses que he aconseguit amb el meu esforç personal. No, no en són gaires; però per això mateix les valore i me'n sent orgullós. El meu currículum acadèmic; haver publicat un llibre de versos; haver corregut algunes maratons quan era jove; i poca cosa més. Coses en absolut excepcionals, però aconseguides sempre amb l'esforç personal. El meu esforç.
I no comprenc l'orgull per quelcom que ens ha tocat a la loteria de la vida. Com ara l'adscripció sexual. Com ara la nacionalitat.
Bé, sí, podria comprendre l'orgull pel canvi de gènere aconseguit després d'una operació quirúrgica (no conec el tema, però sembla que és força complicat); o l'orgull per la nacionalitat obtinguda amb l'esforç, com aquells pioners que se sentien orgullosos de ser ciutadans dels Estats Units de Nord Amèrica, després de superar les penalitats d'una emigració; o l'orgull dels ciutadans de les repúbliques que, després d'anys d'imperialisme soviètic, han aconseguit la independència. Però no podré mai comprendre el sentiment d'orgull per haver nascut en un lloc o en un altre, com si ens haguéssim nascut a nosaltres mateixos, o com si haguéssim triat el lloc on nàixer.
És a dir, que no comprenc que el senyor Rajoy i els seus seguidors no siguen conscients que, amb el mateix esforç, podrien haver nascut uns centenars de quilòmetres més al sud o més al nord, i ser marroquins o francesos. I que, en qualsevol cas, el mèrit seria de la mare que els va parir, que va ser la que més es va esforçar.
I no comprenc l'orgull per quelcom que ens ha tocat a la loteria de la vida. Com ara l'adscripció sexual. Com ara la nacionalitat.
Bé, sí, podria comprendre l'orgull pel canvi de gènere aconseguit després d'una operació quirúrgica (no conec el tema, però sembla que és força complicat); o l'orgull per la nacionalitat obtinguda amb l'esforç, com aquells pioners que se sentien orgullosos de ser ciutadans dels Estats Units de Nord Amèrica, després de superar les penalitats d'una emigració; o l'orgull dels ciutadans de les repúbliques que, després d'anys d'imperialisme soviètic, han aconseguit la independència. Però no podré mai comprendre el sentiment d'orgull per haver nascut en un lloc o en un altre, com si ens haguéssim nascut a nosaltres mateixos, o com si haguéssim triat el lloc on nàixer.
És a dir, que no comprenc que el senyor Rajoy i els seus seguidors no siguen conscients que, amb el mateix esforç, podrien haver nascut uns centenars de quilòmetres més al sud o més al nord, i ser marroquins o francesos. I que, en qualsevol cas, el mèrit seria de la mare que els va parir, que va ser la que més es va esforçar.
Aprofite l'avinentesa per desitjar als aragonesos un feliç dia de la Pilarica.
Powered by ScribeFire.
