28 de març 2007

Coses del destí

A Namaga, amb
simpatia i afecte.




Açò era i no era un professor de secundària que estava molt content perquè li havien donat una bona notícia. Estava tan content que va eixir de casa i s'hi va oblidar la berena, i no se'n va adonar fins que va entrar a classe. Mentre es preparava per a passar llista, va fer una ullada a les tendres criatures que tenia al davant i les va veure abellitoses, sucoses...

—Pepet Arbelló?
—Present!
—Nyam! Marieta Benet?
—Present!
—Nyam! Salvoret Cardona?
—Present!
—Nyam!...

Aula de música

L'aula de música

En poc de temps, els mètodes del professor feliç es van molt populars, tant, que el van fer director de l'institut, inspector i, finalment, conseller d'educació. I, com que va acabar de socarrel amb el problema del fracàs escolar i de la massificació de l'ensenyament, li van erigir moltes estàtues per tot el país i van donar el seu nom a les principals avingudes i places del regne.

I foren feliços
i menjaren xiquet
farcit d'anisos!