09 de gener 2009

La crueltat de la bellesa

No, no estic pensant en la bellesa de què ens parlen els cànons clàssics o la moda actual. De fet, no crec que bellesa sigui la paraula encertada, en aquest cas. Seria més precís dir màgia, o meravella, o misteri, o qualsevol d'aquells mots que emprem quan no trobem el mot adient.

I tampoc no és just, ho reconec, dir que aquesta màgia o meravella o misteri sigui cruel, perquè no és culpa seva aparèixer en el context de la impossibilitat més absoluta: no podem encolomar a ningú la responsabilitat de les circumstàncies de la vida.

En realitat, la injustícia, la crueltat, la monstruositat, radica en el fet que, sense aquesta condició d'impossible, probablement (molt probablement), no s'hagués manifestat aquell misteri. I en el fet que, tot i que ningú no és responsable d'aquestes circumstàncies tan indesitjables, jo he de continuar responsabilitzant-me dels meus actes; cosa que em condemna a no actuar i a haver de buscar, una vegada més, la manera de sobreviure a la tristesa.


Powered by ScribeFire.