29 de gener 2007

Piove! Porco governo...

27 de gener 2007

Avui pot ser un gran dia

En realitat, avui és el dia que farà possible (toquem ferro) l'arribada d'un gran dia, i això ja es mereix un post. Avui m'he assabentat que sí que he estat admès al concurs de trasllats: el meu pla A continua en marxa!

Això vol dir, tenint en compte les places que he demanat, que podria acabar fent classes de català a Catalunya, cosa que, segons tots els indicis, s'assembla més a ser un professor normal que no pas el que faig ara (que no sé ni com definir-ho). Una bona notícia que volia compartir amb tots els que tanta paciència demostreu passant per ací de tant en tant.

Mapa lingüístic del català

Visca la unitat de la llengua!

powered by performancing firefox

24 de gener 2007

Terceres parts...

Diuen que les terceres parts no són mai bones. És possible, però tinc molt d'interés en veure aquesta: No sé si em podré esperar. ACTUALITZACIÓ: Segons aquesta notícia, Shrek prefereix Linux. És clar que també el ruc, i no sé si açò serà una bona publicitat...

powered by performancing firefox

Concert de campanes

Dilluns, dia de san Vicent Màrtir, sant patró de València, he pogut assistir al toc de campanes en la catedral. Extraordinari, perquè es tractava de la festa del patró i, sobretot, perquè l'hem escoltat en la mateixa sala de les campanes.

El campanar de la catedral és una torre gòtica de planta octogonal que va ser construïda a alguns metres de la catedral; avui, però, després de l'última ampliació del temple en el segle XV, es troba ja pràcticament adosat a aquest.

Planta de la sala de les campanes

Planta de la sala de les campanes; aquestes es troben dins dels gruixuts murs de la torre. La fletxa indica l'ingrés des de l'escala de caragol.

La torre consta de quatre cosos o seccions. El primer és massís, vist que ha de suportar tot el pes dels altres. El segon presenta una cambra anomenda "la presó", però que, en realitat, era el lloc on habitaven els que fugien de la justícia i demanaven refugi en la catedral. Al tercer cos hi trovem "la casa del campaner", l'últim dels quals hi va habitar fins als primers anys del segle XX. I, finalment, en la quarta secció, sota la terrassa des d'on es pot veure tota la ciutat, s'hi troba la sala de les campanes, on hem pogut assitir a aquest extraordinari concert.

Les quatre seccions de la torre del Miquelet

Les quatre seccions de la torre del Miquelet

Ha sigut un espectacle doble: d'una part, el so ensordidor que ens feia faltar l'àrie; d'una altra, les maniobres dels campaners (res d'automatització: tot el concert, a mà), sempre tan a prop de les grans massses de ferro i fusta en moviment que semblava que d'un moment a un altre els hauria arrancat el cap.

Els campaners treballant

Els campaners treballant

Els campaner d'avui en dia no tenen res a veure amb els antics (oblideu-vos de Quasimodo, si us plau); són homes de totes les edats (entre els dotze i els seixant anys) i de totes les ocupacions (estudiants, contables, jardiners, advocats, professors...) que formen part d'una societat cultural, Campaners de la Catedral de València, que no només no cobren un cèntim que aquest treball, sinó que, a més, paguen un petita quantitat anual per ajudar a la restauració de les velles campanes, a treballs d'investigació, etc.

No es pot transmetre tot el que representa aquest espectacle ni amb paraules, ni amb fotografies, ni amb la gravació del toc de les campanes (fotografies i gravacions del web de Campaners de la Catedral de València), però pot servir per fer-se'n una idea aproximada i, sobretot, per agrair a aquestes persones el treball que fan en pro de la nostra cultura.

El Miquel donant les dotze

22 de gener 2007

Boca orella

Rep un missatge de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida. Pel seu interés, el transcric íntegrament:
Projecte Aci estem! de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA) Hola a tots i totes. L'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA) ha presentat el projecte Ací Estem!, per commemorar el tercer centenari de la Batalla d’Almansa que va obrir les portes a l'ocupació del Regne de València i posteriorment a les capitulacions també del Principat i de les Illes a mans de les tropes borbòniques. L’IEVA convida a participar en una activitat simbòlica com és encendre llums des d’algun punt elevat a les 12 de la nit del 24 d’abril. Animeu-vos a participar! Maria Josep Garcia Presidenta IEVA
Ací estem!
Veig que han fet servir la paraula addient —al meu entendre—: commemorar; és a dir, recordar —i no pas celebrar. Som el que recordem; si no recordem, no som res. PS: El text íntegre de la proposta el teniu ací.

powered by performancing firefox

18 de gener 2007

Felicitat o alegries

La felicitat és un concepte massa abstracte per a mi, inaferrable. Per això m'he de conformar amb petites alegries, senzilles, intrascendents; com ara tornar a veure un spaghetti-western que em va fer riure molt de menut, i que encara em fa somriure.







powered by performancing firefox

17 de gener 2007

Conducció ecològica, conducció econòmica



Ja fa gairebé mig any, en un dels moments que més alts estaven els preus dels carburants, vaig poder escoltar en un noticiari una sèrie de consells que, segons l'expert que els donava, havien de permetre reduir el consum de combustible d'un vehicle al voltant d'un 5%. Si fa no fa, venia a recomanar:



  1. Circular a velocitat moderada i constant, i no pas amb accelerons i frenades.


  2. Aprofitar la inèrcia del vehicle i circular en punt mort o xafant l'embrague sempre que fos possible, tant les baixades com quan ens acostem a un punt on sabem que haurem d'acabar frenant.




Com que l'afirmació era fàcilment comprovable, vaig decidir prendre notes del que era el meu consum normal i, després, observar si amb aquella manera de conduir es produïa algun canvi. I, des del primer moment, la reducció en el consum va ser espectacular: vaig passar de recórrer uns 640 km amb uns 42 litres de gasoil a fer-ne uns 680 (i, en alguna ocasió, 700) amb només 38 litres. Grosso modo, calcule que estic estalviant entre cinc i sis euros cada volta que omplic el dipòsit. I, al mateix temps, se suposa que estic contaminant menys.



Us convide a fer la prova.







powered by performancing firefox

11 de gener 2007

Afegir el vostre gestor de descàrrega preferit a Opera

Ja vaig explicar en un article anterior que, finalment, m'havia instal·lat en Linux el que havia arribat a ser el meu navegador preferit en Windows, Opera. Vaig dir que inclou un gestor de descàrrega molt eficient, que permet, per exemple, aturar una descàrrega i continuar-la després, fins i tot, d'haver reiniciat l'equip. Tanmateix, de vegades preferisc usar altres gestors (sobretot quan es tracta d'arxius molt grans, tipus isos de CDs). Doncs, bé, com els seus germans windowsers, l'Opera linuxàtic permet afegir-los al menú contextual que s'obri quan feu clic dret sobre l'enllaç al recurs que us voleu baixar.

En Windows (m'ha tocat revisar-m'ho per recordar com es feia), només cal editar (amb un editor de text pla, tipus Notepad) l'arxiu standard_menu.ini que es troba al directori Opera\menu\ (el lloc on es troba aquest directori dependrà de quina versió de Windows teniu instal·lada, i de si heu fet algun canvi respecte al directori Arxius de programa). Dins d'aquest arxiu, busqueu la secció [Link Popup Menu]; veureu que està seguida d'una sèrie de línies que es corresponen amb les que mostra el menú contextual dels enllaços. Ara, només heu d'afegir, dins d'aquesta secció, una línia com la següent:

Item = "Descarrega amb el meu descarregador" = Execute program, "C:\Arxius de programa\Descarregador\descarregador.exe", "%1"

que vol dir: afegeix al menú contextual dels enllaços una línia amb el text que apareix entre les primeres cometes i, si hi faig clic, executa el programa indicat entre les segones cometes tot passant-li com a paràmetre la URL de l'enllaç. Almenys, així funcionava en Opera 8.5.

En Linux, com era d'esperar, l'estructura de directoris és distinta, de manera que l'arxiu standard_menu.ini es troba a /usr/share/opera/ini/ . L'editem amb un editor de text pla, busquem la secció [Link Popup Menu] i hi afegim una línia similar a la següent:

Item, "Descarrega amb gwget" = Copy link & Execute program, "/usr/bin/gwget", "%c"

que vol dir: afegeix al menú contextual dels enllaços una línia amb el text que apareix entre les primeres cometes i, si hi faig clic, copia l'adreça de l'enllaç a la memòria (%c), executa el programa indicat entre les segones comentes tot passant-li com a paràmetre la URL de l'enllaç (que havies copiat a %c). I, sí, funciona.

No sé si les diferències en la sintaxi de la línia a afegir depenen del fet que es tracta de dues versions distintes (la 8.5 en el primer cas, i la 9.1 en el segon) o si es deuen al fet de treballar sobre SO distints. Com que el Google no m'ha permés trobar la resposta a com ho havia de fer i m'ha tocat esbrinar-ho amb el sistema de prova i pifiada, m'ha semblat interessant penjar-ho ací, tal volta li resulte útil a algú.

10 de gener 2007

Proves de TV3 a Internet

Probablement, molts de vosaltres ja ho sabeu: TV3 està fent proves d'emissió via Internet; jo me n'he assabentat mitjançant aquest article al bloc Bitassa a lloure.
Així es veu la 3/24 a la pàgina de proves
El cas és que estan fent la prova en dos formats distints, Ogg i Windows Media. Aquest darrer és un format propietari de la Microsoft, mentre que Ogg és un format lliure. Efectes pràctics? Bé, doncs que si no tens instal·lat el Windows, no pots tindre instal·lat el Windows Media per visualitzar-lo; en canvi, en qualsevol sistema operatiu (Windows, Linux, MacOS...) existeixen visors de vídeo que us permetran gaudir de les emissions en Ogg. Més clar encara: si TV3 opta per emetre només en Windows Media, qui no tinga un Windows instal·lat no podrà veure aquesta emissora. Com sempre, es tracta d'un tema de llibertats: la llibertat d'elegir un sistema operatiu o un altre. I de diners: elegir entre un sistema gratuït o un a pagament. La pàgina de proves de TV3 inclou una adreça per a opinar sobre quin dels dos es veu millor; jo els he escrit per dir-los que no veig Windows Media, però no sé si aferraran el concepte. Ja sé que la major part de vosaltres feu servir Windows, però no crec que us faça gràcia sentir-vos pressionats a continuar usant-lo. Feu-hi una ullada, si en teniu temps i ganes, i ja m'ho contareu.

powered by performancing firefox

08 de gener 2007

Contradiccions?

Al llarg de les darreres setmanes he dedicat força temps a dues de les meues aficions, estudiar informàtica i llegir llibres de cavalleries: haurà arribat el moment de preocupar-me per la meua salut mental?

powered by performancing firefox

04 de gener 2007

Tipus

Com tothom sap, hi ha 10 tipus d'usuari informàtic: els que coneixen el sistema binari i els que no.

Sí, ja ho sé, és un acudit molt vell. Per compensar-vos del augment de posts sobre aquest tema —tan àrid per a alguns—, us he traduït un text que sí que descriu 10 tipus d'usuari —10 en el sistema decimal, com els ditets de les mans!—. He trobat l'original —d'autor desconegut— a aquesta pàgina d'Antonio Caravantes, un informàtic amb sentit de l'humor.

Tipus d'usuari informàtic

1. L'Explícit

"He intentat fer el de sempre, ja saps, i no funciona. Ah, sí, i tampoc imprimeix."

Avantatges
Presenta interessants reptes comunicatius.
Inconvenients
Els orangutans també.
Símptomes
Completa incapacitat per a usar noms propis.
Tractament
Interrogatori policial. Mímica. Si tot falla, cal recórrer al Pictionary.

2. El Manipulador Boig

"Vaig prémer ALT-F6, SHIFT-F9, CTRL-Pausa, F8 i Esc, però no vaig poder arreglar el problema."

Avantatges
Tracta sempre de trobar la solució personalment.
Inconvenients
Tracta sempre de trobar la solució personalment.
Símptomes
Sol tenir unes 15 aplicacions obertes. En qualsevol document seu de Word, la taxa de caràcters teclejats sobre caràcters escrits supera 6:1 .
Tractament
Sedants. Obligar-li a usar el ratolí; cas que siga possible, deixar-lo raonablement net de teranyines.

3. El Kamikaze

"No va funcionar amb les dades que jo volia, així que li vaig ficar la recepta d'arnadí de la meua àvia, a veure què hi passava."

Avantatges
Generalment arregla el problema.
Inconvenients
Estem usant la paraula "arreglar" en un sentit MOLT AMPLI.
Símptomes
Tendeix a esborrar les línies de codi que donen errors en comptes de cercar-los.
Tractament
Inútil. És un reincident crònic. Quan ho torne a fer, cal procurar estar lluny.

4. El Místic

"La setmana passada, quan la lluna estava minvant, hi havia núvols i Aldebaran estava per sobre de l'horitzó, vaig fer el mateix i em va funcionar."

Avantatges
Lliçons gratis sobre mitologia primitiva.
Inconvenients
Pocs responsables de sistemes són llicenciats en antropologia.
Símptomes
Preguntes freqüents sobre fets completament irrellevants.
Tractament
Cal convèncer-lo que les estrelles estan en la posició correcta. Accepta amulets. També podeu sacrificar una gallina.

5. El Gurú

"M'ha donat l'error 14787, que significa que la llibreria que implementa la classe WindowPane::CreateFnord() ha detectat un conflicte de rangs de memòria, t'ho dic per si de cas."

Avantatges
Dóna una sèrie de detalls precisos sobre el que creu que passa.
Inconvenients
S'ofèn profundament quan no els usem.
Símptomes
Té problemes per a romandre callat. Sol citar estàndards, RFCs, documents ISO o codi font.
Tractament
Contestar-li en hexadecimal, notació polonesa inversa o quítxua. Es calmarà en el moment que no comprenga el que diem.

6. El Malastruc

"No ho entenc, t'assegure que fins que has vingut no funcionava."

Avantatges
Farà el que li diguem sense remugar, a canvi de tres desitjos.
Inconvenients
Ens talla clenxes de cabell d'amagat. Sol degenerar en el Tipus 4.
Símptomes
Ens segueix a totes parts i imita el que fem. Funda un club de seguidors.
Tractament
Quan no mire, buidar una llanda de Pepsi en el seu equip. Lamentar-se després que hem perdut el Poder a causa de la presència de kryptonita als voltants.

7. El Temerari

Avantatges
Nous i sorprenents desafiaments.
Inconvenients
Que farien empal·lidir David Copperfield.
Símptomes
Inassequible al desànim. Insistent. Tendència a obligar les màquines a fer coses que no volen.
Tractament
L'aplicació repetida d'una maça de picapedrer fa meravelles.

"Tinc ací un document de MacWrite. Vull passar-lo a Excel, carregar-lo en una màquina Unix, convertir-lo a JPEG, baixar-me'l a la meua Commodore 64 i imprimir-lo a tres columnes pel fax. Com ho faig?"

8. El Director d'Orquestra:

"Primer em vaig asseure, així, i vaig encendre la màquina, i vaig esperar fins que va eixir el quadre de xarxa, i vaig escriure la meua contrasenya, d'aquesta manera, i després vaig fer doble clic en la icona de l'editor; a continuació em vaig alçar, vaig mirar a veure si les claus del cotxe les tenia en la butxaca dreta, que així era, i em vaig tornar a asseure, i vaig anar al menú Arxiu..."

Avantatges
Disposat a contar exactament el que va fer per a obtenir l'error.
Inconvenients
Durant almenys quatre hores.
Símptomes
Sordesa selectiva. Afecta a les frases de l'estil "Sí, molt bé, però quin ha estat concretament l'error?"
Tractament
De xoc. Contra un camió cisterna, per exemple.

9. La Princesa: (és injust, perquè solen ser homes...)

"M'encantaria tenir un Mac, i una impressora de sublimació, i seria fantàstic un monitor de 34 polzades com el qual té el vicepresident adjunt. No l'hi podries arrabassar vilment?"

Avantatges
Ens aclapara amb la seua habilitat per a afalagar les nostres oïdes.
Inconvenients
Ens aclapara amb la seua habilitat per a ignorar les necessitats de la resta de l'univers.
Símptomes
Incapacitat de comunicar-se excepte per mitjà de queixes.
Tractament
Col·locar un espill de cos sencer al seu abast.

10. El Sospitós

"No ho vaig tocar, no vaig instal·lar gens, ni tan sols estava ací, jo no hi he estat, ningú m'ha vist, no tens proves."

Avantatges
Interessants exercicis d'entrenament dialèctic.
Inconvenients
Que duren bastant per a convèncer-nos d'entrar en la Brigada d'Estupefaents.
Símptomes
Inquietud. Suors. Fuma sense parar. Giravolta els ulls i es marca unes ganyotes que ja li haurien agradat a Ford Coppola per a Il Padrino.
Tractament
Privació de la son, pentotal sòdic intravenós i detector de mentides.
I vosaltres, quina classe d'usuaris sou?

I vosaltres, quina classe d'usuaris sou?

powered by performancing firefox

02 de gener 2007

Any nou, vida... qualsevol!



Ja n'estic fart, i perdoneu, de fer bons propòsits de cara a l'any nou, propòsits que se'n van a pastar fang l'endemà del dia de Reis, o el primer dia laboral, tant s'hi val! Estudiar més, fer esport, aprimar-me, fer bondat... Fer el babau! I, encara que fes els propòsits contraris, seria el mateix: un despropòsit.

Perquè, anem a veure, a qui volem enganyar? No fem el que volem, sinó el que podem, i només quan ens deixen fer-ho. O, pitjor encara, fem el que ens manen fer, i de la manera que ens ho manen. Trist? Home...

Doncs, sí, què collons, trist i ben trist. No ser lliure, és trist. I encara és més trist adonar-se de la manca de llibertat; i això és el que passa quan, el 31 de desembre, hom agafa la llista que va fer tot just un any enrere, la revisa i fa balanç: no n'ha encertat ni una! Tot li ha anat de través, i li les han donades totes en la mateixa galta.

De manera que, enguany, ni un de sol, de propòsits. Faré el que podré, si em deixen. O, no, mira, igual, ni això: podria no fer ni brot en tot l'any; m'ho hauré de rumiar. Si més no, el proper 31 de desembre no em donarà plorera.





Feliç any nou... Vinga, va!







powered by performancing firefox