Rufus Scrimgeour

Dibuix de madcarrot

El primer pensament que va venir al cap al primer ministre va ser que en Rufus Scrimgeour s'assemblava molt a un lleó vell. Tant la cabellera com les celles, atapeïdes i rosses, tenien flocs de pèl gris; darrere les ulleres de muntura metàl·lica se li veien uns ulls penetrants i groguencs, i, tot i anar una mica coix, tenia un aire àgil i elegant. A l'acte transmetia una impressió de persona astuta i tenaç; el primer ministre va pensar que entenia que en aquells temps atzarosos la comunitat bruixesca s'hagués estimat més com a cap el senyor Scrimgeour que el senyor Fudge.

Harry Potter i el misteri del Princep, capítol primer, "L'altre ministre"

Powered by ScribeFire.

Alastor "Ull-foll" Murri

L'Ull-foll Murri, amb la seva cabellera grisa i el nas escapçat de la punta, mirava guenyo en Harry amb aire recelós amb els seus dos ulls desaparellats. Un ull el tenia petit, negre i lluent, i l'altre gros, rodó i de color blau elèctric (l'ull màgic que hi veia a través de les parets, les portes i el clatell d'en Murri mateix).
—¿Segur que és ell, Llopin? —va remugar—. Seria una bona broma que tornéssim amb algun cavaller de la mort que el suplanta. Li hauríem de demanar alguna cosa que només pugui saber l'autèntic Harry Potter. Si no és que algú ha portat Vèritaserum...
—Harry, ¿sota quina forma apareix el teu patró? —va demanar en Llopin a en Harry.
—Sota la forma d'un cérvol —va dir en Harry amb energia.
—És en Harry, Ull-foll —va dir en Llopin.
Sabent molt bé que tothom l'observava, en Harry va baixar per l'escala després de ficar-se la vareta a la butxaca de darrere dels texans.
—No et posis la vareta aquí, home! —va dir en Murry amb un crit—.¿I si s'encén? Més d'un bruixot ha perdut una galta del cul, així!

Harry Potter i l'orde del Fènix, capítol tercer, "L'escorta"

Powered by ScribeFire.

Hedwig

Al cap de vint minuts van eixir del Palau del Mussol, que era molt fosc i ple d'ulls parpellejants que brillaven com joies. Harry portava una gran gàbia amb una òliba blanca, preciosa, profundament adormida amb el cap sota l'ala. No va poder evitar quequejar quan li donava les gràcies a Hagrid, com si fóra el professor Quirrell.

Harry Potter i la pedra filosofal, capítol cinquè, "La ronda d'Alla"

El final d'una era

Hem arribat al final de la història. Una història que, per a alguns, va començar el 1997, però a la que la majoria ens vam incorporar una mica més tard. Una història que ha despertat tantes passions com crítiques furibundes (i, fins i tot, la condemna moral per part d'alguns aiatolàs de l'església catòlica o del conservadurisme americà més ranci). Una història que ha alimentat una generació de lectors i que n'ha recuperat d'altres (que estaven una mica massa anquilosats de tanta lectura acadèmica i academicista).
Però, per damunt de tot, hem arribat al final d'una història que ha fet gaudir hores i hores a milions de lectors repartits per tot el món. I, si no recorde mal, aquesta és la principal finalitat de la literatura: fer-nos gaudir d'unes hores de lectura plaent mentre arriba el final.
I el final ja ha arribat: bona lectura a tots.

Percentatges

En època d'eleccions, procure no veure la tele ni escoltar determinades emissores de ràdio; tanmateix, avui he caigut i m'he assabentat d'una de les promeses electorals del senyor José Luis Rodríguez. Com que, a més, la cosa em toca professionalment, m'he decidit a clavar-hi cullerada.
Diu el senyor José Luis que, si surt elegit, els alumnes de l'ESO faran un 15% de les classes en anglès. Em sembla molt bé i em sembla molt mal; intentaré explicar-me.

Em sembla molt bé que s'intente donar una millor preparació al nostre jovent. Però, anem a fer números, si us plau: els alumnes d'ESO fan 30 hores setmanals de classe (si són de 1r o de 2n curs) o 32 (si són de 3r o 4t), de manera que el 15% se situa en 4'5 hores setmanals; ja en fan 3 d'anglès, cosa que representa un 10%. Si passen a fer en anglès una matèria de les de dues hores setmanals (per exemple, Educació Física, o Música), ja en seran 5 i, amb això, el senyor José Luis Rodríguez haurà complit una promesa electoral. Perfecte. Quants professors de Música o d'Educació Física o de la matèria que siga estan en condicions de fer classe en anglès? Mmmm... si són els mateixos que saben generar automàticament una taula de continguts amb un processador de textos, la portem clara.

Ara bé, i què hi ha d'aquelles disposicions que parlaven d'una segona llengua estrangera? Sí, sí: el públic tendeix a ignorar (i, els polítics, a oblidar) que, amb la LOGSE, es pretenia oferir cinc llengües estrangeres: anglès, francès, alemany, italià i portuguès; es pretenia que els alumnes poguessen triar qualsevol d'aquestes com a primera llengua estrangera i, si volien, que en poguessen afegir una altra. I, la realitat, és una altra: a la immensa majoria dels nostres centres, només s'ofereix l'anglès com a primera llengua i el francès com a segona (és a dir, com a matèria optativa de només dues hores setmanals).


Promeses electorals en matèria educativa? No, gràcies.

Powered by ScribeFire.

Declaració

A l’atenció del bisbe Agustín García-Gasco, titular de la diòcesi de València.

Jo, Jordi Monteagudo Cases, amb DNI nº XX.XXX.XXX-X, major d’edat, resident en la població de Vilafranca del Penedès i batejat el dia 26-01-65 en la parròquia de Nuestra Señora de los Ángeles, de la ciutat de València, pertanyent a la diòcesi indicada, actuant en nom i interès propi i en ple ús de la meua lliure i espontània voluntat,


MANIFESTE:

1. Que vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que aleshores, a causa de la meua edat, intervingués la participació de la meua pròpia voluntat, i sense disposar de llibertat ni consciència suficients per a emetre un judici sobre les meues conviccions personals.

2. Que les meues conviccions filosòfiques no es corresponen amb les d’aquelles persones que, de bona fe, varen considerar llavors que havien de batejar-me.

3. Que després d’haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meua pertinença a la fe catòlica, no trobe cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, contradient la meua voluntat amb l’adscripció a aquesta institució.

4. Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalterable reconegut per la legislació mitjançant l’article 16 de la Constitució Espanyola, a la qual cap entitat privada o pública pot oposar-se.

5. Que, per tant, rebutjant la fe cristiana, em considere incurs en apostasia tal com la defineix el cànon 751 del Codi de dret canònic, motius pels quals,


SOL·LICITE:

Que em siga reconeguda per l’Església la condició d’apòstata, deixant de contar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes —fins i tot els estadístics—, incloent, si fos necessari, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevol altre registre eclesiàstic, i que per aquesta declaració expresse, fent ús del legítim dret a disposar lliurement de les conviccions morals, ètiques i religioses.

A Vilafranca del Penedès, a 1 de febrer de 2007.


Jordi Monteagudo Cases

Powered by ScribeFire.