Com voleu que em prengui seriosament quelcom de tan efímer i fal·laç com ho és la vida? Deixeu-me pujar a l'escenari i representar mil personatges diferents: així, al menys, em pensaré haver viscut mil vides;falses i breus, si voleu, però mil, i no pas una de sola. No hauré fet mal a ningú, crec; només m'hauré enganyat a mi mateix —o no. De tota manera, no som també, tots nosaltres, personatges?
Tot a punt per començar
Mai no havia esperat tant un llibre.
Mai no havia desitjat tant llegir un llibre.
Mai no havia temut tant llegir un llibre.
I mai no m'havia donat tanta ràbia el meu pèssim anglès!
Powered by ScribeFire.
Perpetrat per
Giorgio Grappa
a les
11:48 a. m.
