20 de juliol 2008

Articles publicats en WordPress

He descobert una de les mancançes de Blogger enfront de WordPress: Blogger careix de la utilitat d'importació de blocs (ço és, no pots importar a Blogger tots els posts que havies publicat en un altre servei de blocs). Per tal de no perdre de vista els articles que he publicat allà, n'apunto aquí els enllaços.

18 de juliol 2008

Historias de la radio


El món dels mitjans de comunicacions de masses i la seva influència en la societat i en la vida de les persones és realment fascinant; així, no és estrany trobar pel·lícules (o novel·les, o assajos) que els estudien i que els descriuen. La història del cinema espanyol ens presenta, dins d'aquest camp, algunes obres molt interessants, entre les quals destaca Històrias de la ràdio, dirigida en 1955 per Luis Sáenz de Heredia i interpretada per José Isbert, Francisco Rabal, José Luis Ozores, Juanjo Menéndez, Tony Leblanc i un Alberto Romea que representa un personatge amb un passat secret del tot inesperat.


És tracta d'un film dividit en episodis, cosa poc freqüent en el cinema espanyol, totalment independents entre ells però sempre amb un fil argumental comú: el món de la ràdio. Recordem que la telivisió no es va inaugurar a Espanya fins el 28 d'octubre de 1956, i que la ràdio era el gran comunicador de la societat de l'època, seguida de prop per la premsa i pel cinema (que incloïa l'omnipresent NODO).


Les històries que se'ns presenten són molt innocents —la censura no hi permetia altra cosa—, tendres i entre empalagoses i lacrimògenes (moralina, moralina). Però la pel·lícula continua resultant entretinguda i, fins i tot, divertida en alguns moments; i sempre, sempre, un document interessant del nostre passat recent. Aquí us en deixo un tast amb el meu admirat i reverenciat Pepe Isbert (us hauria posat el final de la tercera història, que és encara més antològica i molt més original —i lacrimògena—, però he preferit que la descobrisquen els curiosos).










L'èxit del film va ser tan gran que, el 1965, va tenir una seqüela, Historias de la televisión, propiciada per l'aparició d'aquell mitjà que, encara avui, té tanta influència en la vida social. I encara que no té la frescura de l'anterior, continua oferint uns primers dos minuts interessants i de gran actualitat, tot i els més de quaranta anys de diferència.


16 de juliol 2008

Le voyage dans la lune

Inspirada molt lliurement (subratlleu molt i subratlleu lliurement) en la novel·la girebé homònima de Jules Verne, aquest curt (no arriba a deu minuts) de Le Voyage a la lune, de Georges Méliès, és la primera pel·lícula de ciència ficció de la història amb una certa transcendència i, cal reconèixer-ho, amb una imaginació sorprenent pel que fa als efectes especials. En to de vodevil, ens narra la típica història de descobriment espacial amb gairebé tots els tòpics del gènere: exposició del projecte, preparatius, viatge, peripècies en el lloc de destinació i... bé, no us en vull contar el final, tot i que és més que previsible.

Avui en dia ens fa somriure tant com va fascinar els espectadors de 1902 (sí, senyores i senyors, de 1902). Una joia que, de tan petita, us puc mostrar aquí tota completa.

Per cert, us heu fixat en la tecnologia supervanguardista de les armes terrícoles?

01 de juliol 2008

Vacances, mudances...

Amiguetes i amiguets!

He aprofitat el primer dia de vacances per fer mudances: ara em trobareu a http://anotacionsalmarge.wordpress.com/

Sí, ja sé, el nom és el mateix. Però és que no pense canviar gaire. Ah! i ja hi he traslladat tots els mobles, vull dir, tots els posts que tenia en aquest (i, ja de pas, els L'aventura del pingüí, que també els torne a ajuntar).

Els motius de la mudança? Bé, un parell: a més de ser tan gratuït com el Blogger (amb el que tingut una grata experiència), resulta que WordPress és programari lliure (el codi font és públic) i té moltes més possibilitats tècniques. Bé, això de les possibilitats tècniques, és qüestió de provar-ho; per això m'hi he ficat ara, a principi de l'estiu: provar-ho no costa res.

Apa, us hi espere. I, dins d'una estona, la primera ressenya de l'estiu.

Besets!