Si és que està tan claaaaaar!
Powered by ScribeFire.
Com voleu que em prengui seriosament quelcom de tan efímer i fal·laç com ho és la vida? Deixeu-me pujar a l'escenari i representar mil personatges diferents: així, al menys, em pensaré haver viscut mil vides;falses i breus, si voleu, però mil, i no pas una de sola. No hauré fet mal a ningú, crec; només m'hauré enganyat a mi mateix —o no. De tota manera, no som també, tots nosaltres, personatges?
Powered by ScribeFire.
Perpetrat per Capità Tux a les 10:20 p. m.
Powered by ScribeFire.
Perpetrat per Giorgio Grappa a les 10:41 p. m.
Abans de donar el salt de Windows (o de Mac) cap a Linux, cal tenir clar si hi trobarem eines suficients per dur a terme totes aquelles tasques a què destinem l'ordinador. És a dir, amb quin programa, a Linux, podrem escriure documents, realitzar càlculs complexos, administrar bases de dades, realitzar presentacions, dibuixar, veure pel·lícules, escoltar música, llegir el correu, navegar per Internet, programar, gravar CD... o fer puntes de coixí? La pregunta, en realitat, n'amaga una altra: Linux satisfarà les meues necessitats? I no és cap broma: si amb Linux no puc treballar, no m'interessa (les històries morals del senyor Richard M. Stallman no solen ser la primera prioritat de l'usuari).
En principi, el conjunt de programes disponibles en Linux, en general, i en Ubuntu, en particular, són més que suficients per a un usuari domèstic. Només si anem a (algunes) tasques molt especialitzades, hi podrem trobar algun problema. En altres àmbits, com ara en plataformes per a la programació, Linux supera Windows àmpliament. Però cal ser realista: l'usuari domèstic no sol ser programador.
Podeu comprovar les equivalències en algun dels següents llocs i de segur que hi localitzareu més d'un programa al vostre gust:
Si en aquestes taules no trobeu els programes que necessiteu, podeu exposar els vostres dubtes en algun fòrum de Linux.
Un comentari més. Molts d'aquests programes tenen, també, versions per a Windows: podeu, doncs, provar-les abans de fer el salt.
Powered by ScribeFire.
Perpetrat per Giorgio Grappa a les 9:48 p. m.
Etiquetes: GNU/Linux, Informàtica
L'amic Dospoals, que ja fa temps que mostra interès per passar-se a GNU/Linux (bé, en realitat, ell diu Linux, que és una altra cosa; per abreujar, usarem la nomenclatura popular; si algú no sap encara de què estem parlant, o si no en sap els avantatges, ací en pot trobar una bona introducció), comenta que li interessa Ubuntu, però que se sent confós davant de tanta varietat: Ubuntu, Kubuntu, Xubuntu. I encara es deixa alguns "sabors" més d'aquesta distribució.
No és la primera vegada que observe aquesta sensació entre els qui s'apropen per primera vegada al sistema operatiu del pingüí; jo mateix la vaig patir quan, farà cosa de poc més dos anys, vaig plantejar-me seriosament abandonar Windows. I és ben natural, perquè, quan usava aquest darrer, no tenia més opció que la d'adquirir-ne la versió que el venedor m'instal·lava en l'ordinador, en el moment de comprar-lo; o, a tot estirar, quan apareixia la versió següent, em podia plantejar mantenir la que tenia o canviar-me a la nova; i res més. En canvi, Linux és un món ple, pleníssim, d'opcions on triar; tantes, que mareja. Com que la processó és llarga i el ciri, curt, començarem pel final i donarem una resposta ràpida: els detalls vindran després.
Si teniu d'un Pentium III cap a amunt, amb 512 MB de RAM o més (o, millor encara, un ordinador nou de trinca), podeu instal·lar-vos-hi Ubuntu o Kubuntu sense cap problema. Es diferencien només en el gestors d'escriptori (Gnome en la primera, KDE en la segona; explicarem què és això de "gestor d'escriptori" en un altre post); a més, podeu instal·lar-vos tants gestors d'escriptori com vulgueu i, en el moment de l'arrancada, triar el que us abelleix fer servir. Per tant, tampoc és tant important triar Ubuntu o Kubuntu (en aquest punt, els usuaris avançats estaran acusant-me d'heretge i d'algunes coses més: si us plau, no m'espanteu el personal!). Tant l'un com l'altre satisfaran les vostres expectatives.
Si teniu un Pentium II o si la vostra RAM oscil·la entre 128 i 256 MB, Xubuntu serà una molt bona opció (ara mateix, estic treballant amb un Xubuntu sobre un Pentium III amb només 256 MB, i va com la seda); segons les indicacions de la Canonical (l'empresa que produeix i distribueix Ubuntu), fins i tot funcionarà amb només 64 MB de RAM, però em tem que serà molt lenta i potser us hi aniria millor una Fluxbuntu o una Elbuntu (la primera és una distribució no oficial, ço és, no la realitza la Canonical, sinó una comunitat d'usuaris que prefereixen o necessiten distribucions més "lleugeres"; la segona, pel que sembla, arribarà algun dia a convertir-se en un "sabor" oficial més).
Si encara conserveu alguna cafetera de l'estil del meu Pentium S (ni I, ni III, ni II: de la primera fornada dels Pentium) amb només 32 MB de RAM, on fins i tot Fluxbuntu i Elbuntu fan curt de recursos, no cal que la llenceu a les escombraries: hi ha altres distribucions, com ara la Damn Small Linux (no, aquesta no té res a veure amb Ubuntu), que us permetran traure profit d'aquestes peces de museu mentre la placa base aguante (asseguren que funciona sobre un 80486, la generació anterior!). Aquesta és, per a mi, una de les grandeses de Linux: com que permet prolongar la vida de les màquines, redueix la quantitat de deixalles informàtiques i col·labora en la protecció del medi ambient; de pas, posa la informàtica a l'abast de qui no es pot permetre pagar 1.200 o 2.000 euros per una màquina supermegaguai.
I, on les podeu aconseguir? Bé, doncs en els servidors que hi ha a continuació, hi trobareu les iso catalanitzades d'Ubuntu i de Kubuntu. Vol dir que hi trobareu l'instal·lador en català i que, en acabar el procés, el vostres sistema està en català.[1]
NOTA BENE: En aquests servidors, només s'hi troba la versió Kubuntu de la Gutsy Gibon, la darrera edició; estic tractant de localitzar una imatge de la iso de la Ubuntu catalanitzada.
Els CD catalanitzats es veuen així de macos
A més, podeu obtenir informació sobre Ubuntu en català als següents llocs:
Continuarà
Powered by ScribeFire.
Perpetrat per Giorgio Grappa a les 6:29 p. m.
Etiquetes: damn small linux, distribucions, GNU/Linux, Informàtica, ubuntu
Les sorpreses agradables vénen de tres en tres. El cap de setmana passat vaig tenir la sort de poder reunir-me amb la Nimue i el Rafa, als que sempre fa massa temps que no veig; vam sopar uns rissotti apoteòsics i vam xarrar i arreglar el món (em sembla, però, que s'ha tornat a espatllar). Al regal de la seva companyia es va unir el d'aquest simpatiquíssim pingüí que, no podia ser d'altra manera, va quedar immediatament batejat com a Tux! Any i mig que porto utilitzant el sistema operatiu dels pingüins, i encara no n'havia aconseguit cap... Em va fer molta il·lusió!
La tercera sorpresa m'ha arribat avui mateix: un parell de CD amb l'Ubuntu 7.10 que acabe de rebre per correu (als peus d'en Tux, el disc vermell sobre la caràtula vermella i blanca), amb unes boniques enganxines que no trigaran gaire a acabar sobre la tapa del portàtil. Si els demaneu a la Canonical, us els enviarà gratuïtament. Si us he de ser sincer, són bonics; però m'agrada més el disseny que, per a les versions catalanitzades, van fer els companys del LoCo Catalan Team (entre en Tux i el ratolí, sota el salvapantalles de Matrix).
De vegades, la vida es posa simpàtica.
Blogged with Flock
Perpetrat per Giorgio Grappa a les 9:30 p. m.