Any nou, vida... qualsevol!

Ja n'estic fart, i perdoneu, de fer bons propòsits de cara a l'any nou, propòsits que se'n van a pastar fang l'endemà del dia de Reis, o el primer dia laboral, tant s'hi val! Estudiar més, fer esport, aprimar-me, fer bondat... Fer el babau! I, encara que fes els propòsits contraris, seria el mateix: un despropòsit.

Perquè, anem a veure, a qui volem enganyar? No fem el que volem, sinó el que podem, i només quan ens deixen fer-ho. O, pitjor encara, fem el que ens manen fer, i de la manera que ens ho manen. Trist? Home...

Doncs, sí, què collons, trist i ben trist. No ser lliure, és trist. I encara és més trist adonar-se de la manca de llibertat; i això és el que passa quan, el 31 de desembre, hom agafa la llista que va fer tot just un any enrere, la revisa i fa balanç: no n'ha encertat ni una! Tot li ha anat de través, i li les han donades totes en la mateixa galta.

De manera que, enguany, ni un de sol, de propòsits. Faré el que podré, si em deixen. O, no, mira, igual, ni això: podria no fer ni brot en tot l'any; m'ho hauré de rumiar. Si més no, el proper 31 de desembre no em donarà plorera.





Feliç any nou... Vinga, va!

powered by performancing firefox