20 de gener 2009

Jose Martinez Hernandez [sic]

Una vegada més, en mostrar als meus alumnes els exàmens corregits —petita tragèdia grega en dos actes amb vessament de sang a mansalva—, s'ha tornat a plantejar el problema (problema?) dels noms propis i les normes d'ortografia.
I és que no els entra en el cap que llurs noms i cognoms no són propietat seva, no els posseeixen com a propietat intel·lectual, posem per cas; no els entra en el cap que no en poden fer el que els doni la gana —com ara, escriure'ls en minúscules, o sense accents—; no els entra en el cap que el DNI no és norma gramatical, que el senyor funcionari que el va emplenar no era cap autoritat lingüística, i, sobretot, no els entra en el cap que els noms propis continuen sent mots d'una llengua o d'una altra i que estan sotmesos a les mateixes normes ortogràfiques que qualsevol altre mot.

Image Hosted by ImageShack.us


No sé què és el que els molesta més: que els hi descompti el doble de punts que per qualsevol altra falta, que els expliqui que porten tota la vida escrivint-lo malament, o que els diqui que una cosa és ser analfabet (no saber llegir i escriure, o no saber fer-ho bé) i una altra és ser analfabèstia (no voler escriure bé, i més encara el propi nom).

[Reeditat] Una més. O algunes més...

Exercici de sinònims i antònims:
  • antònim d'excepcional: bulgar [sic]: pel que es veu, els pobres búlgars són d'allò més normalet;
  • sinònim d'error: herrada [sic]: és evident.





Powered by ScribeFire.