Deu motius per a celebrar la derrota (o "Busca el costat alegre de la vida")
Gol·lum guanya les autonòmiques al País Valencià: "¡Mi tesoooroooooo! ¡Mi tesoooooroooooo!"
Després del primer moment d'estupor davant d'una derrota que ha superat els pronòstics més pessimistes, i sense haver arribat, encara, a una comprensió del per què de tot plegat, u, que té vocació de supervivent i ha llegit bastants novel·les sobre nàufrags i naufragis, assumeix que no hi ha prou amb l'acceptació de la catàstrofe per a poder superar-la, sinó que hi cal una postura personal una mica més contundent. I, davant de la impossibilitat de celebrar la victòria, el nàufrag democràtic decideix celebrar la derrota; o, el que ve a ser el mateix, decideix buscar el costat alegre de la vida.
Perquè, si existeix la justícia universal, alguna compensació ha de tenir el càstig que se'ns ve damunt als valencians, la perspectiva inevitable de quatre anys més d'antivalencianisme, de corrupció, de prepotència, de camps de golf, de construcció desaforadament destructiva, de sistema educatiu en vies d'extinció, de cantautors autòctons perseguits i vetats, de llengua abolida, de regates internacionals i de curses de fórmula 1. Sí, amigues i amics, alguna compensació hem de tenir. I, davant dels negres núvols que amenacen la Terra Mitjana, aquest nàufrag solitari s'ha distret fent una llista de deu motius per a celebrar la derrota. I seguir endavant amb un somriure.
Deu motius per a celebrar la derrota
- Cal celebrar la derrota. Perquè el fet que hagen guanyat els dolents demostra que nosaltres som els bons.
- Cal celebrar la derrota. Perquè no els anem a donar la satisfacció de posar-nos tristos (això faltava!).
- Cal celebrar la derrota. Perquè el dia a dia ja serà bastant dur i ens vindrà molt bé una mica de festa per a pujar els ànims i recobrar les forces.
- Cal celebrar la derrota. Perquè es mosquejaran molt i molt si ens veuen contents.
- Cal celebrar la derrota. Perquè no durarà eternament.
- Cal celebrar la derrota. Perquè si "contra Franco vivíem millor", contra els seus fills també ens divertirem.
- Cal celebrar la derrota. Perquè sempre és més divertit criticar al govern quan governen "els altres".
- Cal celebrar la derrota. Perquè no ens podran tirar la culpa de la sequera.
- Cal celebrar la derrota. Perquè els podrem tirar la culpa de la sequera.
- Cal celebrar la derrota. Perquè així practiquem per al dia que ens arribe la victòria (no siga cosa que ens agafe desentrenats, tu, en qüestió de celebracions!).
Us convide, doncs, a que us reuniu amb els amics el més aviat possible i a que celebreu la Festa de l'Esperança (l'Esperança és una papallona de colors irisats molt delicada, en vies d'extinció; cal que la mimem molt entre tots). Salut!
