Viatge per la Ligúria, segona etapa: Seborga, Dolceacqua
El segon dia de viatge, ja a Itàlia, i abans d'arribar a la que serà la nostra base d'operacions (Rapallo), fem una parada a Seborga, petitíssim poble encaramat a les muntanyes que, tot i la seua petita extensió, ha tingut una gran importància en les lluites territorials entre els papes, els emperadors i la casa de Savoia.
De tot aquest passat no resta sinó una petita ermita romànica; el palau que va ser important abadia; la meravella dels carrerons estretíssims i dedalescos que s'entrecreuen sota arcades inversemblants, i, miracle dels colors, una petita església amb la façana artísticament pintada en estil barroc.
Cap al migdia descobrim Dolceacqua, un altre burg medieval. Aquest, però, molt més gran i dominat per un gran castell del segle XV, però del què la torre més antica es remonta al XII. Accedim al burg mitjançant un pont romànic ben conservat.
A l'interior del burg, trobem carrerons estrets on les cases es donen la mà per tal de mantindre's en peu després de tants segles de silenciosa resistència; carrerons que, sense llurs graons, serien poc menys que impracticables.
I ha sigut ací, a Dolceacqua, que ha començat la vesant gastronòmica del nostre viatge. No vull estendre'm en la descripció dels plats, perquè considere que el menjar existeix per a ser menjat i gaudit, i no per a parlar-ne; així, em limitaré a dir que el conjunt de l'experiència ha sigut magnífic, i que la combinació entre la pasta, el peix i els vins (i les grapes) de la Ligúria és motiu suficient per a fer-nos desitjar de retornar-hi.
