De dracs, llibres i flors

Ja fa temps que estic tip d'aquell santet salvadonzelles que es dedicava a emprenyar dracs innocents i inofensius, de manera que ni tan sols l'esmentaré: hui parlarem de flors —que són molt més boniques—, de llibres —molt més interessants— i de dracs —molt més simpàtics—.

Les flors són els òrgans sexuals de les plantes i, tenint en compte que n'hi ha de senzilles i d'hermafrodites, quan algú us en regala un ram ve a ser com si us regalara una Enciclopèdia Il·lustrada de la Pornografia. Tanmateix, són una de les marques del romanticisme popular, pràcticament imprescindibles per a encarrilar una nova relació. És clar que, com que tota nova relació sol tindre com a un dels objectius principals el sexe, resulten molt més adequades del que es pot pensar.

Els llibres són la invenció més enginyosa de la humanitat, després de l'escriptura. En ells podem emmagatzemar l'univers sencer, el passat, el present i el futur. Dissortadament, hi ha gent que, en lloc de llegir-se'ls, els utilitza per a assecar flors entre llurs pàgines, cosa que els humiteja i els fa malbé: un crim de lesa civilització amb l'agreujant de l'obscenitat.

Els dracs no existeixen, no han existit i no existiran mai.
(Disculpeu-me, dracs: és l'única manera de protegir-vos.)

Bon dia del drac, del llibre i de la flor!