Tanka
Com són els llamps
entre núvols de sucre?
Despert, somie
el teu esguard incert
amb un punt d'esperança.
Com voleu que em prengui seriosament quelcom de tan efímer i fal·laç com ho és la vida? Deixeu-me pujar a l'escenari i representar mil personatges diferents: així, al menys, em pensaré haver viscut mil vides;falses i breus, si voleu, però mil, i no pas una de sola. No hauré fet mal a ningú, crec; només m'hauré enganyat a mi mateix —o no. De tota manera, no som també, tots nosaltres, personatges?
Com són els llamps
entre núvols de sucre?
Despert, somie
el teu esguard incert
amb un punt d'esperança.
Perpetrat per Giorgio Grappa a les 12:15 a. m.
Etiquetes: poema