GORG. Revista bibliogràfica
Una de les moltes coses que he d'agrair a mos pares és la consciència lingüística que van conservar sota la dictadura i que, a més, em van saber transmetre de la manera més natural, sense complexos de culpa o d'inferioritat i sense escarafalls patrioters. A diferència de molts valencians de la meua edat, de ben menut sempre vaig escoltar mos pares parlant en valencià, sempre em vaig adreçar a ells en valencià i, fins i tot, cosa insòlita, vaig arribar a veure per casa llibres i revistes en valencià. Pocs, és veritat; però també és cert que se'n publicaven ben pocs a finals dels seixanta i principis dels setanta. Una d'aquelles escassíssimes revistes —que, en realitat, no vaig fullejar fins ben entrats els setanta— era, precisament, GORG, revista que acaba de ser reeditada íntegrament en format digital per Faximil Edicions digitals.
GORG. Revista bibliogràfica es va publicar entre 1969 i 1972, any en què va ser tancada per l'autoritat. Al llarg dels seus 29 números, i amb el subterfugi de ressenyar les poques coses que s'anaven publicant en català, GORG va reunir un nucli de lectors interessats no només en la lectura —i en la lectura en català—, sinó també sensibles a una sèrie de canviaments que es produïen enllà de les fronteres i sobre les quals, ai las!, la censura imposava el més absolut silenci.
Entre mig de les ressenyes bibliogràfiques i de fragments traduïts d'obres forànies, s'anaven escolant els articles d'assaig, els editorials i les cartes dels lectors. En els nostres dies, l'accés a aquests tres darrers grups d'escrits —sobretot aquests tres— representa una finestra fascinant a un passat on qualsevol veu discrepant amb l'oficial era acallada sistemàticament; on, per poder parlar, s'havia de començar dissimulant allò que es volia dir, i on, a la llarga, saber llegir implicava sempre saber llegir entre línies.
Els valencians, els catalanoparlants en general, som afortunats d'haver recuperat i de poder llegir —ara sí, lliurement— el resultat dels esforços que, en un moment tan difícil, van dur a terme persones com Joan J. Senent Anaya, l'editor, o d'Enric Valor, sens dubte el principal pilar de la publicació. No us la podeu perdre.
