Sexe, droga i rock & roll

Estic de baixa. Després de quatre anys sense caure malalt (tret d’alguna migranya ocasional), he tornat al meu problema crònic d’insomni. Pensava que el tenia controlat, però ara veig que només m’estava donant unes treves. És ben fotut, açò de l’insomni. Si no et prens les píndoles per dormir, no dorms, i l’endemà no vals un quinzet; si et prens les píndoles, dorms, però tal volta no et pots alçar del llit fins dos hores després de sonar el despertador, o tal volta no arribes a estar despert en tot el dia, o potser et donen atacs de son —autèntics atacs de son!— al llarg del dia. Un desastre. No és una qüestió de perill, però sí que hi cal fer atenció i deixar de banda certes coses que, en aquestes circumstàncies, esdevenen impossibles. Com ara, conduir. De manera que, sentint-ho molt, em deixaré portar al poble i em dedicaré a fer la fotosíntesi, única activitat que, ara per ara, puc realitzar amb certa autonomia (he dit autonomia? perdó! volia dir autogovern...). És a dir, que no sé durant quantes setmanes estaré fora del món blocaire. Cosa em fot moltíssim.

Endivineu qui NO és la meua infermera...

L’altre dia vaig estar llegint el prospecte d’unes de les píndoles que m’ha receptat el metge. Aquestes són noves per a mi, i, és clar, la curiositat... I va i resulta que poden produir amnèsia. Sí, sí, amnèsia; és a dir, que, probablement, m’oblidaré de prendre-les i no em curaré mai del tot, seguiré de baixa fins el dia de la jubilació; si és que m’enrecorde de presentar els papers de la jubilació, i no sé jo si amb aquestes píndoles... Però l’efecte secundari que més m’ha cridat l’atenció és un altre. Diu que "poden produir alteracions en la libido" (osti! no sabia jo que aquesta paraula era plana, en català!). Sí, sí, com sona: alteracions en la libido. I els molt XXXXXXXX no diuen si és per a menys o per a més. Es veu que deuen pensar: "Si posem que van a estar més calents que un mono, anem a tindre milers de casos de sobredosis, calla, calla!" O tal volta pensen: "Si diem que van a dur la vida sexual d’un ermità enmig del desert, no anem a vendre ni mitja capsa!" I ací em teniu, llegint el prospecte amb un careto que ni el Hamlet amb la calavera en la mà: "Me la prenc o no me la prenc?" Vosaltres, què farieu? Besets a totes i a tots, i fins que em donen l’alta.